Can Modolell era una casa fortificada amb una torre de defensa contra els
pirates, bastida al segle XVI. Aquesta torre és un dels elements més destacats
de l'edifici, que va ser reformat en un estil modernista-neogòtic el 1892
Hom aprofità l'estructura de l'antiga torre, al primer pis de la qual fou
construïda la capella - de la que ens
agradara tenir oticia de l’advocavioa l’email castellardiari@gmail.com - així
com els edificis annexes que hi havia a banda i banda.
En un d'aquests edificis, on hi ha
el balcó cantoner, fou instal·lat el menjador d'hivern, dotat d'una bella
xemeneia neogoticitzant de fusta tallada, obra de Josep Azemar i Pont
(1862–1914) i J. Riera del 1893.
Ens agradarà rebre fotografies de la capella – si es conserven - , l’advocació que tenia, i si existien un
exemplar dels Goigs, també. També, dades
biogràfiques d’aquest J. Riera a l'email castellardiari@gmail.com , els
mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la
millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana,
escòria,.. " , alhora que se'ns
furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència,
i bonhomia.
Demanarem, Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de
Catalunya ( Arxiu Gavín) i a arxiudb@arqbcn.cat , i
arxiumunicipal@viladecans.cat
Avui són el despatx de l'alcalde i la seva secretària.
El Josep Lligadas Vendrell (Viladecans , 1950) autor de diversos llibres d’història
local de Viladecans i director de la revista Viladecans Punt de Trobada, em deia
quan li preguntava l’advocació de la capella de Can Modolell – ara casa
Consistorial -. Doncs... no ho sé. L'únic que en sé és que en aquesta capella hi havia una
imatge del Sagrat Cor, però no sé si era el titular de la capella...
Li agraïa la informació i a volta d’email li preguntava, existeixen imatges
d’aquella capella?.
Trobava un interessant article del Punt de trobada :
https://puntviladecans.blogspot.com/2009/09/historia-de-laltar-de-sant-josep-de.html
Qui pugui fer, que faci
Quan la protesta es converteix en botiga pels gàngsters, fins i tot els que l’han pagada acaben rebent la factura. I si el pagador es queixa de l’excés de violència, la resposta és simple: qui compra el foc no pot després plorar per les cendres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació