El Raul Pastó Ceballos publicava imatges del runam conegut com “ el desert de Calanda”, que es troba a 12 km del
poble de Calanda, les cròniques expliquen que no es tasca senzilla accedir-hi a causa de les nombroses cruïlles
de camins que hi ha per arribar-hi.
Llegia que sota l'advocació de Sant Elies, el convent va ser fundat l’any 1682, allargant-se la seva construcció fins al 1701, i essent reconstruït en diverses ocasions. La primera, l'any 1705, pels desperfectes causats per la Guerra de Successió Espanyola, el 1708, a causa d'un incendi i, més tard, el 1809, pels danys soferts a la Guerra de la Independència Espanyola.
Es va tornar a utilitzar com a convent a partir de 1814, i malgrat que patí
diverses reconstruccions, es van mantenir la disposició i estructures
originals.
Va ser a causa del seu aïllament que els frares van triar aquesta ubicació,
atès que buscaven un lloc apartat dels nuclis de població, per estar tranquils
en els seus resos i treballs.
L'any 1835, la comunitat del convent estava formada per 24 sacerdots, 18
professors de cor, 8 llecs i donats,
i com a servidors 2 escolans, 2 pastors de cabres , 5 pagesos
per a les terres del vall de la Comuna i un guarda de camí.
L’any 1836 , Juan de Dios Álvarez
Méndez, Mendizábal (Chiclana de la Frontera, 25 de febrer de 1790-Madrid, 3 de novembre
de 1853) davant la constatació de la fallida del REINO DE ESPAÑA, decideix
literalment “ desvestir un sant , per vestir-ne un altre” , i formalitza amb el
procés de desamortització l’espoli dels bens eclesiàstics, l’any 1842 Antonio Calvo – ens agradarà tenir-ne més
dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, va passar a ser-ne propietari, i des d’aleshores
SEMPRE ha estat propietat privada.
La premsa es va fer ressò d’un projecte encapçalat per l’actor català, Ferran Rañé i Blasco, (Barcelona, 13 de maig de 1950) que incloïa la restauració completa de l'estructura per allotjar artistes relacionats amb les arts escèniques i audiovisuals. Com és mal costum, l’especulació va posar pals a les rodes al projecte.
Hom pensa que obeïa més al tradicional anticatalanisme visceral que pateixen
determinades classes socials a l’Aragó, que per preservar el patrimoni històric.
Malgrat el seu abandonament i el seu estat de ruïna actual, encara conserva
la seva estructura original.
És una obra sumptuosa de quatre
plantes amb església d'una sola nau, planta rectangular i vuit altars.
El Convent de Sant Elies, conegut com “ el desierto” s’anomena també – tots plegats som poc originals - com
l'Escorial aragonès, per les seves grans dimensions.
Com a fet curiós i remarcable les dues campanes del convent pagades per la
majordomia abans que la comunitat sortís, van passar un calvari “ particular” havien estat foses l’any 1784, i una d'elles, va ser esquerdada per una canonada a la primera guerra carlina l’any 1838,
desprès de la desamortització van ser traslladades al temple parroquial de Calanda, advocat a Nostra Senyora del Pilar, i en els dies foscos
que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República, van ser
tirades del campanar del Pilar , i utilitzades a Barcelona per a finalitats
bèl·liques.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació