IN MEMORIAM. EL CONVENT DE SANT ELIES “ EL DESERT DE CALANDA”.

 

El Raul Pastó Ceballos  publicava imatges del runam conegut com “ el desert de Calanda”, que es troba a 12 km del poble de Calanda, les cròniques expliquen  que no es tasca senzilla  accedir-hi a causa de les nombroses cruïlles de camins que hi ha per arribar-hi.

Llegia que sota l'advocació de Sant Elies, el convent va ser fundat l’any 1682, allargant-se la seva construcció fins al 1701, i  essent reconstruït en diverses ocasions.  La primera, l'any 1705, pels desperfectes causats per la Guerra de Successió Espanyola, el 1708, a causa d'un incendi i, més tard, el 1809, pels danys soferts a la Guerra de la Independència Espanyola.

Es va tornar a utilitzar com a convent a partir de 1814, i malgrat que patí diverses reconstruccions, es van mantenir la disposició i estructures originals.

 En un principi va ser torre de camp d'una família, més endavant  però, se li va afegir la construcció del convent que, segons diuen els escrits va arribar a tenir fins a 40 religiosos, de l'Orde dels Carmelites Descalços.

Va ser a causa del seu aïllament que els frares van triar aquesta ubicació, atès que buscaven un lloc apartat dels nuclis de població, per estar tranquils en els seus resos i treballs.

L'any 1835, la comunitat del convent estava formada per 24 sacerdots, 18 professors de cor, 8 llecs  i donats, i  com a servidors  2 escolans, 2 pastors de cabres , 5 pagesos per a les terres del vall de la Comuna i un guarda de camí.

L’any  1836 , Juan de Dios Álvarez Méndez, Mendizábal (Chiclana de la Frontera, 25 de febrer de 1790-Madrid, 3 de novembre de 1853) davant la constatació de la fallida del REINO DE ESPAÑA, decideix literalment “ desvestir un sant , per vestir-ne un altre” , i formalitza amb el procés de desamortització l’espoli dels bens eclesiàstics, l’any 1842  Antonio Calvo – ens agradarà tenir-ne més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,  va passar a ser-ne propietari, i des d’aleshores SEMPRE ha estat   propietat privada.

La premsa es va fer ressò d’un   projecte  encapçalat per l’actor català, Ferran Rañé i Blasco, (Barcelona, 13 de maig de 1950) que incloïa la restauració completa de l'estructura per allotjar artistes relacionats amb les arts escèniques i audiovisuals.  Com és mal costum, l’especulació va posar pals a les rodes al projecte. 

Hom pensa que obeïa més al tradicional  anticatalanisme visceral que pateixen determinades classes socials a l’Aragó,   que per preservar el patrimoni històric.

   https://www.heraldo.es/noticias/aragon/teruel/2013/01/08/a-venta-convento-del-desierto-calanda-220193-2261128.html

Malgrat el seu abandonament i el seu estat de ruïna actual, encara conserva la seva estructura original.

 És una obra sumptuosa de quatre plantes amb església d'una sola nau, planta rectangular i vuit altars.

El Convent de Sant Elies, conegut com “ el desierto”  s’anomena  també – tots plegats som poc originals - com l'Escorial aragonès, per les seves grans dimensions.

Com a fet curiós i remarcable les dues campanes del convent pagades per la majordomia abans que la comunitat sortís, van passar un calvari “ particular”  havien estat foses l’any  1784, i  una d'elles, va ser esquerdada  per una canonada a la primera guerra carlina  l’any  1838,  desprès de la desamortització van ser traslladades al  temple  parroquial de Calanda, advocat  a Nostra Senyora del Pilar, i en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  van ser tirades del campanar del Pilar , i utilitzades a Barcelona per a finalitats bèl·liques.

http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/desierto-convento-de-carmelitas-descalzos-calanda