SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA. LA FREIXNEDA. EL MATARRANYA. TEROL

 El Raul Pasto Ceballos  pública fotografies  de les restes de l'antic convent de frares mínims, localitzades en un bell paratge bastant distant , a uns 4 km, de la població  de la Freixneda , a la comarca del Matarranya .

 El seu origen es vincula amb l'aparició de la Verge a una pastoreta de Valjunquera, tal com recorda el pare Faci (1739, 1750).

Una pastoreta de Valljunquera va trobar en esta cova de la muntanya de la Mangranera la figura d’una Mare de Déu. La va portar al seu poble, però al cap d’uns dies la imatge va desaparèixer i la van tornar a trobar en este lloc. Llavors es va decidir aixecar-hi una petita ermita sota l’advocació de la Mare de Déu de Gràcia.

En principi es va construir una petita ermita en la concavitat d'una cova.



Més tard, concretament el 1580, la vila de la Freixneda va donar aquest territori i l'ermita als mínims de Sant Francesc de Paula, que en  van prendre possessió el 20 de gener de 1581.

A dia d’avui, aquest conjunt presenta un estat de ruïna avançat.

Entre els edificis o estructures conservades destaquen: l'església, una gran edificació que forma gairebé angle recte amb ella i que s'ha identificat com l'antiga hostatgeria, l'arc situat al costat d'ella que servia d'accés a el conjunt i altres dependències secundàries, entre elles 1 porticada.




A la zona de la capçalera de l'església encara es pot veure la petita capella excavada a la roca.

L'edificació identificada com hostatgeria és d'una marcada sobrietat, té planta rectangular, va tenir coberta a doble vessant i va estar estructurada en quatre plantes. Sobre l'obertura d'accés, definit per un arc de mig punt de grans dovelles, es conserva un relleu escultòric a la part superior pot llegir-se "ARMA militiae Nostrae". Es tracta d'l'emblema oficial o escut de l'Ordre dels Mínims: la paraula CHARITAS sobre un sol, que de vegades es complementa amb una corona a la part superior i amb altres expressions, com en aquest cas, amb la referida inscripció ARMA .. . Segons la tradició, aquest emblema li va ser donat des del cel a Sant Francesc de Paula, per mans d'àngels o bé de la Mare de Déu; emblema que tal com s'indica expressament en les constitucions dels frares mínims recull el lema «Charitas». Amb ell es fa referència a la vida austera d'aquests religiosos, als que per això mateix es denominen "mínims". El nom fa referència comparativa als frares "menors" de Sant Francesc d'Assís i suggereix la gran humilitat que hauria de caracteritzar als religiosos d'aquesta Ordre.



El Govern d'Aragó, va declarar "Bé d'Interès Cultural, en la categoria de Monument, el denominat Santuari de la Mare de Déu de Gràcia a La Freixneda", per decret 326/2001, de 4 de desembre.

Quan al topònim no hi ha cap dubte, els boscos que formen els freixes , del gènere Fraxinus , plantes amb flor dins la família Oleaceae (oleàcies ), s'anomenen freixenedes o freixedes.



Que tenen des d’antic unes conegudes accions curatives :

Artrosi: A causa de la seva acció calmant i antiinflamatòria, la infusió de freixe no només millora els símptomes de l'artrosi sinó que també afavoreix l'acció d'altres antireumàtics naturals com el harpagòfit.

Dolor muscular: En ús extern, la decocció de 50 g de fulles de freixe per litre d'aigua calma els dolors musculars produïts per una contusió, el lumbago o la ciàtica. Aplicar-la calenta amb l'ajuda d'una compresa.

Gota: En actuar com un poderós diürètic, el freixe augmenta el flux d'orina i, amb això, l'eliminació d'àcid úric. Bull durant un parell de minuts una cullerada de freixe i una altra de Lespedeza al mig litre d'aigua, deixa que reposi 10 minuts, filtra i beu el preparat al llarg del dia.

Sorra al ronyó: El freixe també es recomana per a expulsar els petits sediments que s'acumulen en el ronyó. En aquest cas, convé prendre-la associada al lepidio, més conegut com a rompepedres.

Alteracions intestinals: En cas de restrenyiment, convé utilitzar les fulles seques en decocció, d'efecte laxant. Si busques un remei per aturar la diarrea, prepara un cociment amb l'escorça.

Millora l'estat de les varius: El freixe destaca pel seu contingut en flavonoides, concretament en rutina i quercitina. Per aquest motiu, la tisana que es prepara amb freixe, melilot, Ginkgo i vidroja a parts iguals millora les varius i les hemorroides. Empra una culleradeta de la mescla per got d'aigua.

Bellesa: La infusió de freixe, combinada en la mateixa proporció amb altres plantes diürètiques, com la dent de lleó, el bedoll o la cua de cavall, combat l'excessiva retenció de líquids i, a causa del seu efecte depuratiu, millora l'estat dels èczemes. Utilitza una cullerada rasa d'aquest còctel herbal per tassa d'aigua. Deixa que reposi vuit minuts i filtra.

Anar en cura si es prenen anticoagulants, aquesta planta conté cumarines i pot produir sagnat a l'orina.

Comentaris