GIRONA M’ENCANTA

 

L’Enric es deixava curar, i els dies anaven succeint-se de forma plàcida passejant per la ciutat de Girona.

S’esforçava per no pensar en el que hauria de fer un cop superat el confinament, i ni es plantejava un futur post Covid.19

Els esdeveniments en els que intervenia a contracor, i en els que en estatde necessitat, havia hagut d’actuar de forma que li desagradava profundament lisemblaven un malson, i malgrat les limitacions pel seu estat físic, intentavacansar el cos, perquè el cervell, si més no, descanses a la nit.

Girona li semblava fascinant.