El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, el aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.
M’enviava fotografies de l’església de
Llors , advocada a Sant Serni
de Tolosa, el nucli de població de Llorts, pertany a la parròquia d'Ordino
En ple centre del llogaret de Llorts hi ha una església, de tipologia
semblant a les romàniques, construïda al segle XVII. Segons Pere Canturri Montanya
(Andorra la Vella, 28 d'abril del 1935- ídem, 27 de novembre de 2015), aquesta
construcció fou realitzada quan desaparegué la primitiva església, emplaçada en
un camp entre l’entrada del poble i la casa del Vilaró.
Segons la tradició local, aquesta
església desaparegué per una allau.
Hom pot veure encara les restes de
l’edifici.
El nucli de població de Llorts apareix esmentat per primera vegada en la
concòrdia de l’any 1162. Posteriorment, en la del 1176 apareix un individu del
Vilaró. Cal pensar, doncs, en la possibilitat que aquesta construcció en ruïnes
ja existís al segle XII, per tal com ja apareixen en textos dos nuclis de població
a poca distància.
Llegia quan a la descripció que té una estructura de planta rectangular, exteriorment
però, no es distingeix l'absis i la
sagristia està afegida a la dreta de la capçalera. La coberta és de dos
vessants i reposa sobre encavallades de fusta que descansen al mur nord sobre
pilars adossats que es corresponen amb sengles contraforts a l'exterior.
Porta d'entrada amb arc de mig punt
La façana principal està orientada al sud i dóna a una petita plaça.
Disposa d'una porta central d'entrada, rematada per un arc de mig punt. L'arc i
el marc de la porta estan fets amb carreus de pedra tosca. Per sobre hi ha un
òcul. Té dues finestres de doble esqueixada en el mur nord i dos campanars
d'espadanya, un sobre el mur dels peus amb dues obertures de mig punt i un de
senzill sobre l'arc triomfal.
A l'interior es conserva un retaule barroc dedicat a Sant Serni i un Sant
Crist. Té un cor de fusta als peus de la nau i l'absis queda separat d'aquesta
per un arc triomfal i està cobert amb volta de canó.
La Rosa Maria i el Miquel, la “ parella romànica” la visitaven i ens
expliquen les seves impressions:
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/09/sant-serni-de-llorts-ordino-andorra.html
Quan al topònim ens sembla encertada la proposta que recull el diccionari català
valencià balear, deriva etimològicamentdel
llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina
*lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37).
Que Sant Sadurní de Tolosa , intercedeixi
davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia , que com el brau que el martiritzava, s’acarnissaamb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretorseconòmiques.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació