Havia demanat dades de l’autoria de diferents immobles monumentals de
Puigcerdà a l’àrea de Cultura i Patrimoni cultural del Consell Comarcal de la Cerdanya, i em
contestaven ;
Bon dia,
Li remeto al catàleg de monuments del municipi de Puigcerdà. Pot
sol·licitar la seva consulta a l’ajuntament. El llistat també ha estat publicat
per el públic en general amb les dades que es coneixen al següent enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Puigcerd%C3%A0
Pot consultar el llibre de Sebastià Bosom i Martí Soler “Carrers i Places
de Puigcerdà” que trobarà a la Biblioteca Comtat de Cerdanya, on potser es pot
trobar alguna informació més.
Els ajuntaments, per llei, han de crear i mantenir, Catàlegs del Patrimoni
històric i Cultural.
L’ Ernest Prats pública una fotografia; Estany, amb las Torres Clausolles i
Font. Sense data. foto de Francis Garcia.
La imatge és una postal editada per l’Àngel Toldrà Viazo, feta molt
possiblement pel fotògraf Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 -
Barcelona, 1943), conegut fora de Cataunya , com “ el
fotógrafo catalán”
Només en trobava dades a :
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=13215
És un dels xalets més característics dels que envolten el llac, construïts
la major part a les darreres dècades del segle XIX seguint una estètica molt
homogènia, de tipus eclèctic. Té una gran semblança amb la Villa Paulita.
D'aire senyorial, el seu element més destacat és la torratxa-mirador, de planta
octogonal, coberta amb una cúpula de pissarra.
Des de 1999 acull l'Escola Municipal de Música Issi Fabra. ISIDRE FABRA I
BOVER, (ISSI) Puigcerdà (Baixa Cerdanya), 11 juny
1906 – Olot (Garrotxa), 29 maig 1994
Salvador Andreu i Grau (Barcelona, 1841 - Barcelona, 3 d'octubre de 1928) va ser
el promotor d’una urbanització senyorial a Puigcerdà, en aquesta zona de
l’estany , amb torres tan representatives com la Vil•la Margarita, la Vil•la
Paulita o Torre Volart, i la Torre del Rellotge, d’estil eclèctic.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/10/04/pagina-23/33207816/pdf.html
Hi ha una persona, el besnét de Salvador Andreu i Grau, que de ben segur col·laboraria gustós amb l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Puigcerdà, i/o l’àrea de Cultura i Patrimoni cultural del Consell Comarcal de la Cerdanya
https://www.nyn.es/ca/blog/entrevista-salvador-andreu-besnet-del-doctor-andreu
El cens de Puigcerdà no assolirà les 3090 ànimes fins a l’any 1930, i es
tancava l’exercici 2020 amb 9.486 habitants censats.
Passats 40 anys llargs de la mort del sàtrapa, és una autèntica vergonya, que Puigcerdà no
compti amb un Catàleg de Patrimoni.
Catalunya persisteix com a cultura i àdhuc com a Nació, bàsicament per
l’esforç dels seus fills, i malgrat els Partits Polítics de TOTS ELS COLORS.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació