ESGLESIA DE L’ARCÁNGEL SANT MIQUEL DEL MAS SANT MIQUEL, ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA, LA PROVINCIA “ ESPOLIADA”.

Entre els anys 1890 i 1913, un fotògraf anònim – no entenc aqueta deixadesa  per part de l’Arxiu Mas , i del  Fons Estudi de la Masia Catalana - retratava  “Vista general de la Casa de Sant Miquel amb un home, una dona i bestiar” , al terme d’ Alàs i Cerc, a la comarca de l’Urgell sobirà, a l’espoliada província de Lleida.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6379/rec/47

El Manuel Anglada i Bayés  i la  Maria Lluïsa Cases i Loscos, n’escriuen  :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0611201.xml

No tenim notícies directes ni de la capella de Sant Miquel ni del mas de Sant Miquel anteriors a l’època moderna, només esments de terres anomenades Sant Miquel, com són la venda d’una vinya situada al terme de Sant Esteve d’Alàs, al lloc de Salitello, datada al 1019, on s’esmenta, entre les afrontacions, la vinya de Sant Miquel; aquest límit es repeteix en altres vendes dels anys 1037, 1049, 1051, 1065, 1070 o 1085, com també en una donació del 1058, on el canemar limita amb un altre de Sant Miquel.

 

En la relació de les visites efectuades l’any 1758 a les parròquies de la diocesà, Sant Miquel de Banat era església sufragània de Santa Cecília de Vilanova de Banat, situada al costat de la casa de Sant Miquel, i amb cementiri propi al servei d’aquesta casa.

 L’any 1904 Sant Miquel passà a dependre de la parròquia d’Ortedó o Artedó

L’esglesiola, quasi bé tota refeta, és de planta sensiblement rectangular encapçalada per un absis semicircular en què l’eix queda entregirat, seguint els plecs de degradació. La nau és coberta amb fusta, mentre que l’absis és de volta de quart d’esfera. La teulada de llicorella de la nau queda uns metres més alta que la de l’absis. L’única finestra de doble esqueixada està centrada en l’absis. La porta d’accés està a la façana de ponent, on hi ha també el campanar de cadireta d’un ull també refet. La part reformada es nota per l’aparell de carreus més grans i de color més clar que els primitius, i també en les filades que no es mantenen gaire a la façana de ponent. El pendent de la nova teulada és escàs, la qual cosa fa un efecte estrany.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15452

La retratava  A. Moras. l’any 1987 “  Vista frontal de la capella i el mas.”.  Esbrinàvem que el nom propi era ANTONIO  i els cognoms  MORAS NAVARRO, ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs, i dades de la seva peripècia vital.  Lapsus com aquest, evidencien que estem molt lluny de ser una Nació

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT