Matias En Mais Castanyer publica una fotografia en blanc i negre de Lliurona
o Llorona, un nucli de població muntanyenc de l'antic
municipi fronterer de Bassegoda, el qual va ésser desagregat de la comarca de
la Garrotxa per a ser agregat al municipi d'Albanyà i, per consegüent, va
canviar administrativament de comarca a l’Empordà sobirà.
Des dels anys 1980 un grup de joves va fer tornar la vida al poble, fins
aleshores amb risc de despoblar-se.
A l’esquerra de la imatge s’identifica l'església que fou parroquial advocada a l’A`postol Sant Andreu , que ja es cita l'any 1019 amb motiu de la
donació feta pel bisbe Pere Rotger en instituir -se la Canònica gironina.
Anys després, l'església i els seus alous foren retinguts pel bescompte Miró fins que, l'any 1031, en produir-se la seva mort, en recuperà la possessió l'esmentada Canònica.
El topònim del lloc, unit al nom del
sant titular del temple, s'esmenta en el decurs del temps com a
"Lorona" (1171), "Lerona" (1362) i "Llorona"
(1691).
Les modificacions que es van fer a l'edifici, com el sobrealçament de la
teulada, per la factura dels murs devien ser efectuats entorn del període baix-medieval
o en època moderna ( segles XV-XVI).
L'any 2013 l'Ajuntament d'Albanyà inicia un projecte per restaurar
diferents parts d'aquesta església, amb l'objectiu que els veïns de Lliurona en
puguin fer ús.
L'edifici, tot i que és propietat del bisbat, es troba desafectat, i per
tant no hi ha ofici religiós.
Des de la seva desafecció el 2017, l'església s'ha convertit en un espai
públic de la comunitat que ocupa els habitatges de l'entorn.
Aquests han reconvertit la nau central en diversos espais, com una
biblioteca, espai d'intercanvi de roba i un espai d'oci a la zona de l'altar.
L'espai de la sagristia s'ha reconvertit en un bar, desdibuixant totalment
l'espai.
L'obertura d'una escola reconeguda per la Generalitat va contribuir a
estabilitzar el projecte de repoblació.
L’ Antoni Noguera i Massa , el Jordi
Fernandez i Cuadrench , l’ Eva Bargalló i Chaves i la Gemma Ylla-Català i Passola, amplien la
informació històrica i tècnica de Sant Andreu de Llorona (Bassegoda) a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0412201.xml
Per anar-hi, cal agafar la carretera de Figueres a Albanyà, població des de
la qual surt una pista que amb uns 11 km arriba a Bassegoda. Poc abans de Cal
Nou hi ha un trencant a mà esquerra que travessa el torrent de Bassegoda i
s’enfila fins al coll de Teies, on cal deixar, a mà dreta, el camí que mena a
Monteia. Per l’esquerra hom arriba a Llorona amb un recorregut de 6 km. Hom hi
pot arribar també pel costat de migjorn. Des de l’Hostal del Vilà, a la
carretera de Besalú a Figueres, surt la de la Mare de Déu del Mont. Passat Can
Serra hom trobarà una bifurcació: la carretera de la dreta mena directament a
Llorona; la de l’esquerra s’enfila cap a l’ermita. En arribar a Can Falgars, a
mà dreta surt una pista forestal, la qual per sota el coll de Joncanet i a Pla
del Vi, s’ajunta amb la primera, poc abans de Llorona
L’any 1915 fou traslladada des de l’església de Sant Joan de Bussols a la
de Llorona una imatge de la Mare de Déu, en alabastre, del segle XIV, anomenada
popularment Mare de Déu de la Paloma, la qual fou destruïda en ésser cremada
l’església, l’any 1936
Del tot recomanable que obriu l’enllaç de Patrimoni Gencat per veure les magnifiques
fotografies de l’Albert Pratdesaba Sala
Si us arribeu a Lliurona – quan s’aixequi
les presons RENOVABLES imposades amb l’excusa de la Cid.19 - no deixeu de visitar la gran pairalia del Caritg, avui totalment
abandonada i deshabitada.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17853
Les ocasions de maleir als responsables de la incúria i l’abando del
Patrimoni Històric de Catalunya, son dissortadament quasi infinites.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació