Llegia que les sales de les antigues escoles de Celrà s'han utilitzat com a
seu d'activitats culturals, educatives i socials d'ençà que van passar a mans
municipals.
Van acollir la primera versió de l'emissora municipal Ràdio Celrà, a
principi dels anys 90, van formar part de la primera Escola Municipal de Dansa
del municipi i, actualment, s'hi desenvolupen activitats fixes, com el servei
de Centre obert i altres d'esporàdiques, organitzades pel mateix ajuntament o
les entitats que ho sol·liciten.
A la planta baixa també s'hi troba el centre de roba de segona mà L'Armari.
L'edifici va ser la seu de les escoles de Celrà entre 1934 i 1976, fins a
la inauguració de l'escola L'Aulet.
Durant el segle XIX les escoles
estan situades a la "Casa Cortey" i després en d'altres cases del
poble "Cal Quel Sabater".
L'any 1919 es crea una comissió per a la construcció de les Escoles
Públiques, la casa de mestres, l'Ajuntament i el Jutjat. Però en els anys 20
les escoles segueixen itinerant per diferents edificis de lloguer.
L'any 1929 la Junta Local d'Instrucció Pública demana a l'Ajuntament la
construcció d'un edifici escolar. Però la iniciativa no prospera.
L'any 1934 l'Escola de Nens s'ubica al primer pis de l'edifici de "La
Cooperativa" on funciona durant 40 anys, amb el parèntesi de la guerra,
quan es trasllada a diversos emplaçaments.
Paral·lelament existeixen nous intents no reeixits de construir un edifici
escolar.
L'any 1968 l'Ajuntament compra el terreny conegut com de l'Aulet per a la
construcció de les Noves Escoles més l'habitatge dels professors, segons el
projecte de l'arquitecte municipal Màrius Soler – ens agradarà tenir noticia
del cgonom matern, i del lloc i data de naixemebt i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com-
. Projecte no realitzat.
L'any 1973 Celrà s'inclou en el programa de construccions escolars amb un
centre d'EGB de 16 unitats, però sense habitatge pels mestres. Projecte
redactat per l'arquitecte Joan Tarrús Galter ( Girona, 1945 ) amb l'artista Narcís Comadira Moragriega
(Girona, 22 de gener de 1942) .
L'any 1974 s'aprova el projecte millorat i les obres s'acaben el 1977.
"Després de més de 120 anys (..) d'intents municipals per dotar al poble
d'un merescut i necessitat edifici escolar, el mes de setembre de 1976 (..) es
van inaugurar les noves escoles.
Obra de Jordi Bosch Genover i Joan
Tarrús Galte , 1974-1976. Direcció d'obres: J. M. Gener.
Ens cal l’ajuda de TOTS els catalans, la recerca de la memòria històrica és
un tasca col·lectiva, volem documentar TOTS ELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A
LA DICTADURA FRANQUISTA, esperem les vostres fotografies i comentaris a castellardiari@gmail.com
Catalunya us ho agrairà
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19; confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Cuideu-vos molt, Madrid reconeixia 22.803. (T víctimes de la Covid.19
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210312_cam_covid19.pdf
Catalunya des de l’inici de la pandèmia 21.000
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
El "laissez faire, laissez passer" practicat des del nacionalsocialisme, ha situat el REINO DE ESPAÑA com a campió mundial indiscutible pel que fa al nombre de víctimes
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació