El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria de
divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En la seva visita a Escardacs no trobava cap vestigi de l’antiga església
advocada a l’apòstol Sant Jaume, avui desapareguda que havia estat sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll.
Carles Puigferrat i Oliva ( Tona, Osona, 1968 ) i Maties Delcor
Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost
del 1992, n’escrivien a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401be.xml
L’església de Sant Jaume, al veïnat d’Escardacs, estava situada , a llevant
de Can Pep, al costat del camí del Vilar d’Urtx.
Vers el 1850 l’Ajuntament autoritzà els amos de Can Cornet a utilitzar-ne
les pedres per a la construcció d’un porxo.
Cal cercar l’esment més antic d’aquest temple en la seva acta de
consagració del 2 de juny de 913. El bisbe Nantigís consagrà l’església a
petició del sacerdot Guadamir i de tots els parroquians que, segons el
document, l’havien fundada. El prevere Guadamir dotà l’església, ensems amb
Igila i Sunifred, amb terres i prats, dels quals hom indica les afrontacions.
També d’altres persones feren llegats. Tot i que potser, bé que no és del tot
segur, tingué caràcter parroquial en un primer moment, més endavant el degué
perdre.
No apareix com a parròquia a les visites arquebisbals de 1312-14.
El C.O.A.C de Girona no disposa quasi d’informació del Patrimoni de
Fontanals :
La fotografia del Jordi Vila Juncá retrata un dels ídols que substituïen el
culte al Déu únic.
Llegia que Escadarcs està format per cases antigues, la majoria abandonades
o en procés de ser-ho, on la població activa que hi viu es dedica al sector
primari.
La resta de cases són noves cases adossades exclusives per a segona
residència. El totxo, substituïa el culte al Citroën.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE
que en matèria de divulgació del
Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de
la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació