Sortíem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés - en aquesta ocasió no ens acompanyaria el
Juan Navazo Montero, quines habilitat trobaríem molt a faltar durant tot el dia
- de Sant Llorenç Savall passats alguns minuts d’un
quart de nou, per endavant més de 100
quilometres fins a la nostra primera destinació, Vilanova de l’Aguda a la comarca de la
Noguera.
Ens aturàvem a Ribelles, on no podíem, com si havia fet el Jordi Contijoch Boada, l’any 2009, accedir al Cementiri, en el que es
troba el Mausoleu dels Barons de Ribelles,
edifici format per un petit atri d'accés i un espai absidiat de planta
octogonal, amb una girola en la que es troben els sepulcres dels senyors.
Encara hi ha, després de les mutilacions de la guerra i postguerra, algunes
restes de forja de ferro a la part de l'altar.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22376
Únicament és possible retratar-lo des de fora.
Del Castell, en un lamentable estat, em fèiem una crònica :
https://www.segre.com/noticies/lectura/reportatge/2021/01/31/una_ruina_monumental_124675_1677.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/07/perill-desfondrament-el-castell-i.html
Sembla però, que l’Església de Santa Maria – que havia estat parroquial – es
salvava de l’abandó i la incúria, atenen el que escriuen Joan-Albert Adell i
Gisbert (Barcelona, 1955) i el Josep Tugues i Baró, a :
Edifici recentment restaurat, l’interior del qual havia estat objecte
d’importants reformes.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Ribelles
Per l’exterior és totalment englobat per les construccions del castell,
especialment per la massissa torre de l’angle nord-est.
La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb voltes de quatre punts,
que substitueixen el sostre original resolt amb volta de canó, de la qual
queden alguns vestigis de l’arrencada.
La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert mitjançant un
estret arc presbiteral.
La porta, que no correspon a l’obra original, s’obre a la façana de ponent,
i a la façana sud hi ha dues finestres de doble esqueixada, com la del centre
de l’absis. A la façana de ponent hi ha una quarta finestra, molt transformada.
L’element més vistent, especialment després de la restauració, és la façana
de l’absis on, sota un ràfec de formigó, es desenvolupa una decoració de tipus
llombard, formada per arcuacions en sèries de dues entre lesenes, que arrenquen
d’una alta socolada que reposa sobre un primer sòcol, adaptat a la roca.
Els paraments són formats per carreuons ben escairats, disposats molt
ordenadament en filades uniformes, que posen en evidència que és una obra del
segle XI, plenament integrada a les formes arquitectòniques i constructives de
l’arquitectura llombarda
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1744801.xml
Pensem que Ribelles, Vilanova de l’Aguda, Oliola,..., la Noguera, tenen
malgrat l’estultícia d’uns i l’espoli dels altres, un riquíssim patrimoni
històric, que amb l’ajuda del Consell Comarcal, la Diputació de Lleida, la
Generalitat de Catalunya ,..., s’hauria de posar en valor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació