Llegia que ha tornat la vida al Santuari de Refet, al terme de Seró,
integrat ara al d’Artesa de Segre, a la
comarca de la Noguera:
https://refetviu.cat/hostatgeria-santa-maria-refet/
Us deixo el telèfon : 973 29 13 19
Llegia que a l’interior de l’església resta una còpia de la talla original
de la Mare de Déu de Refet. La informació sobre això és recollida i molt ben
explicada per Josep Pijoan i Soteras (Barcelona, 22 d'agost de 1879 - Lausana,
16 de juny de 1963) (1992, pàgs. 109-111). Segons aquest autor, sembla ser que
la talla original fou salvada del foc l’any 1936, tornada al santuari el 1940 i
més tard restaurada, tot empastant-la i repintant-la.
El 1973 la imatge fou guardada en una casa de Seró i hom instal·là al
santuari una còpia, que és la que avui podem contemplar. La talla original, que
fa uns 60 cm d’alçada, no conserva la policromia inicial ni tampoc l’aparença
genuïna. Entre altres canvis, s’han dissimulat, ocultes amb la pintura del vel,
les restes de la primitiva corona, que formava part del mateix bloc de fusta de
la imatge.
No es pot precisar amb seguretat si es van fer afegits a la imatge
original, però sembla que han corregut aquesta sort almenys els peus i la mà
dreta de l’Infant. Potser originàriament aquest portava un llibre o una bola a
la mà esquerra, que avui roman oberta però buida(*). També ha desaparegut
l’acabat de plecs i arrugues dels vestits.
La Mare seu en un tipus de setial baix sense respatller ni coixí, amb els
flancs sobresortits del seient d’estructura prismàtica i sense coronar per cap
dels motius habituals (pom, pinya), sinó per un pla inclinat, com en el cas del
de la marededéu d’Asnurri (Alt Urgell). Té un doble marxapeu poligonal i en
gradació culminat pel que sembla un voluminós coixí, com el de les imatges del
Tura (Garrotxa) i Mata (Gironès), entre d’altres(*). La marededéu porta túnica
de coll rodó, mantell i vel que no deixa veure els cabells. Els trets
d’aquestes peces avui estan supeditats a la restauració esmentada. La túnica
deixa veure uns peus calçats amb sabates de punxa molt pronunciada. El mantell
li cau espatlles avall, mig tapant-li els braços, i es recull a la falda
tombant fins a mitja cama. El braç dret, bastant curt, té una posició molt
forçada(*) amb relació al cos; el puny és clos en actitud de subjectar quelcom
que avui no existeix. L’esquerre, amb el palmell obert i en posició vertical,
no arriba a tocar o subjectar l’Infant; més aviat pren actitud de mostrar-lo.
Aquest gest es troba també en la imatge de les marededéus del Tura, de la Pinya
(desapareguda), d’Olopte (Cerdanya) etc. El rostre, molt ovalat, és de trets
més aviat vulgars i populars, poc proporcionats, ja que el sobrellavi és massa
ample, i també les galtes. El nas no és gaire llarg, amb relació a la mida que
presenten les talles romàniques, i resulta convencional. Malgrat que els llavis
insinuen un somriure, el rostre és inexpressiu i de mirada fixa, però aquest
semblant podria ser degut a la policromia de la restauració.
L’Infant és assegut al mig de la falda de la Mare, una mica decantat cap al
cantó esquerre, vesteix túnica llarga i va descalç com és habitual en les
talles romàniques. Té el cabell curt i ondulat amb clenxa al mig i no porta
corona. El rostre és semblant al de la Mare. Té el braç dret desproporcionat,
resulta massa curt i l’alça per beneir; la seva originalitat és dubtosa.
L’esquerre descansa sobre el genoll i és probable que originàriament portés un
llibre o una bola, com ja hem esmentat.
La filiació d’aquesta imatge és desconeguda, però per la tipologia de trets
populars que presenta deu provenir d’un taller local. Malgrat la seva rudesa,
pel tipus de setial i marxapeus i per la tipologia de l’Infant no pot ser
anterior a les acaballes del segle XII. És còpia d’un model d’imatge molt
emprat i generalitzat en els àmbits rurals, del qual és un exponent de més
qualitat la talla de la Mare de Déu de Cornellà del Conflent.
Malgrat la inadequada restauració ja esmentada, la imatge posseeix el
perfil i la factura romànics d’altres imatges de marededéus conservades al
Museu d’Art de Girona.
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida&ver=751#tgv
Localidad: Sero. Siglo de la Imagen: XII
Observaciones: Imagen estilizada.
La marededéu procedent de les Aguges (MAG, núm. 35), que l’Antoni Noguera Massa, pressuposa procedent de Santa
Cecília de Sadernes (Noguera, 1977, pàgs. 184-186), és un exemple de
coincidència no tan sols en el tipus d’indumentària sinó en el seient, no gaire
freqüent a les marededéus romàniques, que consisteix en una simple taula
vertical que prefigura mínimament el que seria un seient de tipus cofre. Amb
altres marededéus coincideix més plenament en la indumentària (MAG, núm. 44) o
en certs trets facials (MAG, núm. 36), totes dues de procedència desconeguda;
també hi ha certes semblances amb la marededéu procedent dels Balbs (Noguera,
1977, fig. pàg. 88), avui desapareguda.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/03/mare-de-deu-de-sant-joan-dels-balbs-les.html
Totes han estat estimades més properes a una datació del segle XIII que no
pas del segle XII
Poseu-vos les piles, i veniu a la Noguera, el Santuari de Refet, és un magnífic
lloc per començar a conèixer més i millor aquesta comarca.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació