El Cisco Raurell Sans , pública una magnifica fotografia del Moli Mornau
situat prop
de la Carretera de Prats de Lluçanès, avui més coneguda com Carretera de
Castellar del Vallès; del que Patrimoni
Gencat en diu que està format per quatre plantes i soterrani, els baixos estan
fets amb voltes de sosteniment, els dos darrers pisos són molt amplis, plens de
finestres i estaven destinats a assecar el paper. El gran nombre de finestres,
a més de caracteritzar-lo com a molí paperer, li valgué el nom de "molí de
tantes finestres com dies té l'any".
Davant de la gran nau rectangular que fa "20 canes de llarg per 12
d'ample" hi ha dos cossos laterals annexos. (1 cana= 8 pams)
La xemeneia del Molí Mornau en els anys noranta presentava un aspecte
incomplet donat que fou enrunada la meitat de la mateixa, ja que el seu estat
resultava perillós. Queda llavors, la meitat del cos de la xemeneia, encara
activa (1991), corresponent a la secció dels tints de l'empresa Estruch S.A. La
base de la xemeneia és quadrada, el cos de la xemeneia el forma un pilar també
de base quadrangular que presenta un lleuger èntasi, aquesta s'inscriu en un
cos de forma de tronc de piràmide situat sobre la base. L'aparell utilitzat en
tota la xemeneia és el maó vist.
A mitjans segle XVIII Antonio Amat de Palou i Pont , germà de l'arquebisbe in partibus infidelium de Palmira, Fèlix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 10
d'agost de 1750 - Barcelona, 11 de novembre de 1824), va fer construir el molí
amb el nom de Molí d'en Mornau, que era el cognom del gendre.
El testimoni més antic sobre aquest
molí pertany al 1748, data incisa en una teula que es troba al Museu
d'Historia.
L'any 1783 fou reformat i convertit de molí fariner a molí paperer, per
Antonio Amat de Palou i Pont. Aleshores
fou contractat, per fabricar paper de tinta i de fumar, Pau Panedes
d'Esparraguera, aviat vingueren a ajudar-lo altres paperaires de comarques
dedicades aquest treball. Es dedicà a la fabricació de paper de fumar fins a
principis del segle XIX en que també es dedicà a les activitats tèxtils.
L'any 1831 els fabricants Agustí i Carles Brujas i J. Capdevila, compartien
instal·lacions d'acabats.
Se sap que la fabricació del paper, el 1847, s'havia alternat amb la molta
de farina.
A finals del segle XIX, s'abandonà l'activitat paperera dedicant-se
exclusivament al ram tèxtil, majoritàriament en el ram d'aparells i acabats.
L'empresa passà per herència a la
família Martí, i altres socis, la qual havia estat propietat de la família
Estruch, a la qual deu el seu actual nom.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27843
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació