Malgrat el fred intens anava fins a Cerdanyola del Vallès – potser caldria
adaptar el nom, perquè de “ petita” Cerdanyola,
res , oi?, i retratava entre altres edificis la Casa de la Vila, construcció noucentista,
projectada per l’arquitecte Eduard M.
Balcells i Buigas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965),
l’any 1920.
L’any 1920 el cens era de 1351 ànimes i la llengua de relació era el
català; es tancava l’any 2011 amb un cens de 57.217 veïns de drets – segur que el nombre de
persones que viuen a Cerdanyola del Vallès,
supera aquesta xifra amb escreix - , i per descomptat la llengua de
relació NO ÉS EL CATALÀ, ni en un 10%
Patrimoni Gencat el descriu com; edifici
de planta baixa i un pis, situat a la plaça de Francesc Layret, amb coberta de
teula a dues vessants. La façana principal, de composició simètrica, té a la
planta baixa un porxo d'accés d'arcs de mig punt, amb tres portes allindanades.
Al pis hi ha una terrassa amb balustrada, amb tres obertures que mostren
esgrafiats al voltant.
La façana es completa amb un escut de la vila, situat al damunt de la
finestra central, fet de rajola i emmarcament esgrafiat, amb el lema Facta non
verba.
El coronament és mixtilini. El conjunt mostra diverses ampliacions.
No podia accedir a l’església parroquial advocada a Sant Martí de Tours on
volia veure el Crist de Juventeny.
Això de que els bars estiguin oberts i les esglésies tancades ja cansa, oi?.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació