El Jesús Escoda Prats publica fotografies de les Cases, un mas en ruïnes imponent, fonamentat a la
part més alta del turonet, en un aflorament rocós.
A l'oest es domina el poble de Rellinars i al fons les muntanyes de
Montserrat, mentre que a mà dreta hi ha una vista immillorable cap a les
Boades, el Castell de Bócs i la Roca del Duc. Està envoltada de feixes ermes,
on encara s'hi poden endevinar algun que altre cep bord, ametllers morts i
ullastres.
Les restes de la casa que queda dempeus mostra una construcció imponent, de
diversos cossos que s'han anat afegint amb el temps. Consta de planta baixa,
pis i sota coberta o golfes, amb celler i soterrani parcialment excavat a la
roca. La coberta de l'edifici principal (ensorrada) era a doble vessant, amb el
carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. La façana
principal ha sofert modificacions; en resta la portalada i una part del portaló
de fusta a la qual s'hi accedeix a través d'uns graons de pedra fortament
erosionats. Destaquen els muntants, realitzats amb carreus de pedra escairada
(tres de verticals i dos d'horitzontals) amb volta de maons disposats a
sardinell. Per sobre, una obertura amb balconera de forja. A l'esquerra hi ha
una finestra que conserva el marc de fusta. El basament de l'edifici i la
planta baixa és fet amb pedra rejuntada amb fang, mentre que a la part
superior, ho fa la tàpia.
La simetria de la façana queda trencada per la construcció d'un edifici que
actualment està mig ensorrat. A la planta baixa conserva una llinda treballada
per la part interior de la porta i una volta de travertí. A la planta pis, un
finestral amb barana obert modernament. És una construcció robusta, amb un
contrafort exterior i una espitllera des d'on es controla el portal exterior
que comunica amb l'era de la casa que queda totalment tancada. És de planta
baixa i pis aprofitant el desnivell del terreny. Es conserven les restes d'una
escaleta molt estreta que conduïa a la part superior i també la portella que
donava accés a l'habitatge principal.
A mà dreta, coincidint amb el mur de tancament (d'uns quatre metres
d'alçada) hi ha les restes d'una cisterna, de pedra i volta de travertí.
L'obertura conserva la llinda de fusta i el marc de la portella i per la part
superior una conducció que menava l'aigua d'alguna edificació fins a l'aljub.
A la façana est hi ha un edifici annexat, de planta baixa i pis, amb
coberta a un sol vessant, de teula àrab. Els murs estan obrats amb pedra la
façana arrebossada. És la part més moderna de la casa i que es manté dempeus.
Les portes tenen el pany tancat. Aquest cos s'hauria afegit a una construcció
ja existent, més petita i a la qual s'hi accedia des de l'era (porta tapiada).
La façana principal està situada a l'est; destaquen dos contraforts situats a
banda i banda del portal d'entrada.
Es conserven dues tines adossades a la façana nord que es comuniquen per
l'interior (x410793/y4610535/h479). S'hi accedeix a partir d'una rampa. La
immediata a la boca d'entrada és de planta circular, mentre que la del fons té
planta quadrangular. Els cups de les tines estan obrats amb morter de calç amb
l'interior recobert de cairons, molts d'ells sense el recobriment vidriat. En
el cas del cub quadrangular, a la part superior s'hi pot observar una sanefa de
color groguenc. La tina orientada al nord-est seria la més antiga. Per la part
exterior del cub quadrangular es conserva una obertura amb la planxa de fusta,
resseca, per on abocaven el brescat. Les boixes estaven situades a l'interior
del celler, que està ensorrat.
La dictadura fonamentava el creixement econòmic en la industria i en menor
mesura els serveis, i menystenia el camp, i als camperols, la “ democraciola”
que se’n declara orgullosament hereva, per allò del “Mantenella y no enmendalla”, i perquè - val a dir-ho – aquest sistema facilita extraordinàriament
la corrupció activa i passiva, continuava el mateix camí suïcida.
Avui tenim una forta dependència del
exterior, i un sector agrari i ramader, fortament envellit, i molt, molt, molt
desanimat.
Les previsions de futur son mes que pessimistes, al llarg dels darrers
decennis, hem anat trien el pitjor de cada casa, i ara TOTHOM en pagarà les conseqüències
Si vivim alguns anys més, les Cases, i tantes i tantes masies tornaran a la
vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació