IN MEMORIAM, LES CASES. RELLINARS. L'OBLIDAT VALLÈS AGRÍCOLA

 

El Jesús Escoda Prats publica fotografies de les Cases,  un mas en ruïnes imponent, fonamentat a la part més alta del turonet, en un aflorament rocós.







A l'oest es domina el poble de Rellinars i al fons les muntanyes de Montserrat, mentre que a mà dreta hi ha una vista immillorable cap a les Boades, el Castell de Bócs i la Roca del Duc. Està envoltada de feixes ermes, on encara s'hi poden endevinar algun que altre cep bord, ametllers morts i ullastres.


Les restes de la casa que queda dempeus mostra una construcció imponent, de diversos cossos que s'han anat afegint amb el temps. Consta de planta baixa, pis i sota coberta o golfes, amb celler i soterrani parcialment excavat a la roca. La coberta de l'edifici principal (ensorrada) era a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. La façana principal ha sofert modificacions; en resta la portalada i una part del portaló de fusta a la qual s'hi accedeix a través d'uns graons de pedra fortament erosionats. Destaquen els muntants, realitzats amb carreus de pedra escairada (tres de verticals i dos d'horitzontals) amb volta de maons disposats a sardinell. Per sobre, una obertura amb balconera de forja. A l'esquerra hi ha una finestra que conserva el marc de fusta. El basament de l'edifici i la planta baixa és fet amb pedra rejuntada amb fang, mentre que a la part superior, ho fa la tàpia.


La simetria de la façana queda trencada per la construcció d'un edifici que actualment està mig ensorrat. A la planta baixa conserva una llinda treballada per la part interior de la porta i una volta de travertí. A la planta pis, un finestral amb barana obert modernament. És una construcció robusta, amb un contrafort exterior i una espitllera des d'on es controla el portal exterior que comunica amb l'era de la casa que queda totalment tancada. És de planta baixa i pis aprofitant el desnivell del terreny. Es conserven les restes d'una escaleta molt estreta que conduïa a la part superior i també la portella que donava accés a l'habitatge principal.


A mà dreta, coincidint amb el mur de tancament (d'uns quatre metres d'alçada) hi ha les restes d'una cisterna, de pedra i volta de travertí. L'obertura conserva la llinda de fusta i el marc de la portella i per la part superior una conducció que menava l'aigua d'alguna edificació fins a l'aljub.


A la façana est hi ha un edifici annexat, de planta baixa i pis, amb coberta a un sol vessant, de teula àrab. Els murs estan obrats amb pedra la façana arrebossada. És la part més moderna de la casa i que es manté dempeus. Les portes tenen el pany tancat. Aquest cos s'hauria afegit a una construcció ja existent, més petita i a la qual s'hi accedia des de l'era (porta tapiada). La façana principal està situada a l'est; destaquen dos contraforts situats a banda i banda del portal d'entrada.


Es conserven dues tines adossades a la façana nord que es comuniquen per l'interior (x410793/y4610535/h479). S'hi accedeix a partir d'una rampa. La immediata a la boca d'entrada és de planta circular, mentre que la del fons té planta quadrangular. Els cups de les tines estan obrats amb morter de calç amb l'interior recobert de cairons, molts d'ells sense el recobriment vidriat. En el cas del cub quadrangular, a la part superior s'hi pot observar una sanefa de color groguenc. La tina orientada al nord-est seria la més antiga. Per la part exterior del cub quadrangular es conserva una obertura amb la planxa de fusta, resseca, per on abocaven el brescat. Les boixes estaven situades a l'interior del celler, que està ensorrat.


La dictadura fonamentava el creixement econòmic en la industria i en menor mesura els serveis, i menystenia el camp, i als camperols, la “ democraciola” que se’n declara orgullosament hereva, per allò  del “Mantenella y no enmendalla”, i perquè  - val a dir-ho – aquest sistema facilita extraordinàriament la corrupció activa i passiva, continuava el mateix camí suïcida. 


Avui tenim una forta dependència  del exterior, i un sector agrari i ramader, fortament envellit, i molt, molt, molt desanimat.  

Les previsions de futur son mes que pessimistes, al llarg dels darrers decennis, hem anat trien el pitjor de cada casa, i ara TOTHOM en pagarà les conseqüències

https://elcorreodelsol.com/articulo/antonio-turiel-la-ciudadania-se-tiene-que-plantar-y-exigir-cambios-radicales


Si vivim alguns anys més, les Cases, i tantes i tantes masies tornaran a la vida.

Comentaris