MASIA DE CAN OLIVERES, LLIÇÀ D’AMUNT . EL VALLÈS ORIENTAL

 

Crisant Palau, publica una fotografia de Can Oliveres , a Lliça d’Amunt, a la comarca del Vallès Oriental.

Patrimoni Gencat ens diu; la família Oliveres està documentada a Lliçà des del segle XIII.

Defineix l’immoble, com ; edifici d'estil eclèctic bastit l'any 1872, per  encàrrec de Joan Sala i Riera,.

A la mort d'aquest, l'any 1914, el mas va ser heretat pels seus quatre fills, que als anys 60 del segle XX  van dur a terme una important reforma a l'interior per transformar-lo en habitatges independents – ens agradarà tenir noticia de l’autor de la reforma a l’email castellardiari@gmail.com -  situació que es mantingué fins a la reforma del mas per condicionar-lo com a biblioteca; instal·lació que, després d'un llarg procés, va ser inaugurada l'any 2010.

 

Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos amb coberta a quatre vessants sobre un petit ràfec motllurat. La darrera reforma ha deixat totes les façanes sense l'arrebossat, cosa que deixa veure l'obra constructiva, que és de paredat de còdols i maons. Això permet alhora observar els arcs de descàrrega de les obertures.

 

La façana principal s'organitza en tres eixos verticals amb una motllura que separa les diferents plantes, cosa que atorga simetria a tot el conjunt. El portal d'entrada és d'arc rebaixat amb la data de 1872 inscrita a la clau. A banda i banda se situen dues finestres simples amb emmarcament motllurat tancades per una reixa de ferro forjat. Les obertures de les plantes superiors són balcons amb baranes de ferro forjat també emmarcades amb una motllura.

 

La resta de façanes han estat fortament modificades en la darrera reforma, que ha tapiat obertures antigues i obert de noves en una disposició regular que facilita la entrada de la llum a l'interior.

 

De l'antic barri només s'hi conserva un pou adossat a un pany de paret de la tanca i una pedra de molí que formava part d'una taula. La resta de dependències auxiliars del mas han estat eliminades.

 

L'interior ha estat fortament transformat – ens agradarà tenir noticia de l’autor de la reforma/transformació  a l’email castellardiar@gmail.com -   , i s'hi conserven únicament alguns elements singulars, com l'escala d'accés als pisos superiors, algunes portes amb les seves escales o un forn de pa, entre d'altres

 

Ens aquests temps tothom té coll avall que  el món no volta rodó, ens hauran d’explicar però, els motius pels quals “ el nou Judes” , ha canviat de criteri en relació al Sahara, i creuem els dits perquè aquesta acció “ Putinesca” , no provoqui més dificultats econòmiques a persones, famílies, i empreses, oi?.

Tot plegat recorda massa allò del A POR ELLOS !!!!, oi?

A risc de ser titllats com d’EXTREMA DRETA, quan els combustibles tornin a tenir un preu “ suportable” per a les persones que es guanyen la vida de forma honesta, poseu el Vallès Oriental a la vostra agenda.