TENIU DADES HISTÒRIQUES DE L'ESCOLA DE BIURE?. L'EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’escola de Biure, que comparteix espai amb l'Ajuntament, en una  antiga casa pairal, Cal Sans,  que era alhora el trull del poble.

 A l'interior hi ha una sala coberta amb volta on es conserven premses, moles i altres estris per a la producció d'oli.

Davant l’absència de dades, malgrat que tothom sembla català i demòcrata  - em despita un xic axò de “ candidatura de Progrés” , l’Ermessenda de Valrà, advertia sempre “Digue'm amb qui t'acompanyes i et diré les teves manyes”

http://www.biure.cat/lajuntament/organs-de-govern/ple/

En  confirma que ho va preguntar a un veí de Biure,  el senyor Joan Giralt,  i li  va confirmar que de sempre hi va haver l'escola on ara es l'ajuntament o Can Sans antic trull.

Quan al topònim llegia;  Biure ; en la documentació antiga Benevivere (Segle X) i Biure (Segle XIII), contracció de benviure.

Com és  mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada de l’autor del projecte de reforma i/o transformació, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

L’alcalde Martí Sans i Pairuto (Biure, Alt Empordà, 16 de gener de 1946) deia en relació a l’escola “l'edifici no és el millor lloc”.

https://www.emporda.info/comarca/2019/08/26/marti-sans-alcalde-biure-volem-50803325.html

 

Quan iniciàvem la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ho fèiem amb la voluntat de recuperar la memòria històrica. Darrerament des dels partits anticatalans i antidemocràtics – que son majoria a las Cortes Generales -  s’està “inventant “ un  problema etnolingüístic que justificaria una intervenció “ Putinesca”.

 COMPARTIU “ URBI ET ORBE “

Ens agradaria molt poder “ recuperar” , a l’email castellardiari@gmail.com les imatges dels edificis escolars que per intermediació del Dr. Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) s’aixecaven a tot Catalunya i les Illes Balears , pensem que envoltats com estem de “ persones prescindibles “ Catalunya li ha de retre un homenatge en ocasió del centenari del seu traspàs a aquest català universal, que sens dubte s’ho mereixia a la seva època i s’ho mereix avui .

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.