ESGLÉSIA DE SANT MENNA/CRISTÒFOL A SENTMENAT ABANS DE L’ALÇAMENT DEL MILITARS FEIXISTES ENCAPÇALATS PEL GENERAL FRANCO CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC DE LA II REPÚBLICA.

 




El Pere Mas Pascual, pública fotografies  a la pàgina :

https://www.facebook.com/photo?fbid=10227389764198114&set=pcb.5105483836246290


Llegia que en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República l’església va ser saquejada i incendiada, i que desapareixien – possiblemnt no per a tothom –  valuosos objectes de culte. L’edifici va ser utilitzat com a magatzem.

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

La victòria dels sediciosos – amb la inestimable col·laboració ACTIVA  dels feixistes italians i els nazis alemanys, i la PASIVITAT còmplice de les mal dites democràcies – comportaria la reconstrucció que s’encarregava a l’arquitecte   Josep Vila Juanicó. arquitecte ( 1906? + 19 setembre 1981 ),  el pintor, Camil Fàbregas Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003 ) fou l’autor de les pintures murals.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/09/qui-va-ser-lautor-de-les-pintures.html?fbclid=IwAR3rXCpN47ufUTOMpKz7kyIj1PjDxHCYhkS1ZGeq8x6cnNfLRFC9krZPAbw


Us deixo un enllaç als Goigs  que publicava Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/10/goigs-sant-menna-sentmenat-valles.html


Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

 

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

 

documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

 

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

 

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

 

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

 

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

 

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

 

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Comentaris