ESGLÉSIA DE SANT MENNA/CRISTÒFOL A SENTMENAT ABANS DE L’ALÇAMENT DEL MILITARS FEIXISTES ENCAPÇALATS PEL GENERAL FRANCO CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC DE LA II REPÚBLICA.
El Pere Mas Pascual, pública fotografies a la pàgina :
https://www.facebook.com/photo?fbid=10227389764198114&set=pcb.5105483836246290
Llegia que en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars
feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC
de la II República l’església va ser saquejada i incendiada, i que
desapareixien – possiblemnt no per a tothom – valuosos objectes de culte. L’edifici va ser
utilitzat com a magatzem.
La victòria dels sediciosos – amb la inestimable col·laboració ACTIVA dels feixistes italians i els nazis alemanys,
i la PASIVITAT còmplice de les mal dites democràcies – comportaria la
reconstrucció que s’encarregava a l’arquitecte Josep
Vila Juanicó. arquitecte ( 1906? + 19 setembre 1981 ), el pintor, Camil Fàbregas Dalmau (Moià, 1906
- Sabadell, 2003 ) fou l’autor de les pintures murals.
Us deixo un enllaç als Goigs que
publicava Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva
https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/10/goigs-sant-menna-sentmenat-valles.html
Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist
(Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant
inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a
ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un
nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat
arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i
al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist
a l'esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila ,
http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant
Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la
possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de
naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant,
i possible.
El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia
a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No
hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per
la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria
Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui
hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del
poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre
Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest
d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt
antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un
soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles
van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest
fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor.
David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de
sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació