ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TARGASONA, ADVOCAVA A SANT SADURNI, I LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU ROMÀNICA QUE VA SER ROBADA, I QUE DES D’AQUÍ DEMANEN QUE ES RETORNI. LA CERDANYA “ SEGRESTADA” A LA MANERA PUTINESCA PER LA REPÚBLICA FRANCESA.

 

La Rosa Maria Asensi i Estruch , el Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) , el  Llibert Claver i Salvat /, el Joan Cruanyes i Ràfols ,  i l’Enric Romea i Rosas, expliquen de l’Església parroquial de Targasona, advocada a Sant Sadurni,a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0722701.xml

Fotografies. Vicent Miralles Tortes

Església d’una sola nau de planta rectangular, sense absis, i molt modificada. És adossada a un cementiri.

 

L’entrada al temple, en el mur meridional, consisteix en un pas que condueix al porxo que protegeix la porta.

 

L’absis romànic originari fou enderrocat durant les remodelacions practicades al segle XVIII per tal d’allargar la nau per la banda de llevant, on hi ha la torre campanar, de base quadrada i amb coberta a quatre aigües. En la façana de ponent hi ha una finestra sense cap tipus de decoració.

 

La part de l’edifici original fa, aproximadament, 9,50 m de llarg per 6,60 d’amplada; el seu parament és fet amb carreus de dimensions considerables i es recolza sobre una base de pedres granítiques i pissarra.

S’escarrassen més -  cal fer-ho, i és de justícia -  explicant que Fins fa anys es guardava a l’església parroquial de Sant Sadurní una esplèndida talla romànica de la Mare de Déu, que fou robada.

El Vicent Miralles Tortes, em feia arribar una fotografia  d’aquella imatge, que localitzava a  " Catalunya Romànica" ( Vol. VII La Cerdanya- El Conflent ). Fotografia de l'Arxiu Mas ). Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995.

Aquesta marededéu, que sapiguem, no ha estat objecte de deixes. Tampoc no apareix en els testaments i Martí i Sanjaume (1927) fins i tot es va oblidar de mencionar-la en la seva obra sobre les marededéus cerdanes. Malgrat tot, ha d’anar situada en el mateix grup iconogràfic d’altres imatges cerdanes: Bastanist, Talló, Ger i Saneja a la Baixa Cerdanya i Ix a l’Alta Cerdanya (DELCOR, 1970, pàgs. 44-56). És una de les més remarcables de la regió, sobretot des que una restauració féu aparèixer l’antiga policromia. La Mare fa 70 cm d’alçada i el nen Jesús 36. La pintura de la talla és aplicada sobre tela. La cara allargada de la marededéu s’assembla a la de la imatge de Bastanist. La túnica forma entre els dos peus una mena de fulla de trèvol i li baixa al llarg de les cames en plecs verticals estrets. És de color blau-verdós, adornada amb motius de flors molt estilitzades. Perquè se li puguin veure les sabates hi ha el replec característic que hom pot apreciar a les talles de Bastanist, Ger, Ix i Saneja. A l’alçada del coll, se li veu, per sota el mantell casulla, el galó blau de la túnica. El vel blau-verdós, arrugat en forma de tubs d’orgue a sobre del front, li cau sobre les espatlles formant grossos plecs verticals, que fan que sembli una mena d’esclavina. Però no té, ni de lluny, els replecs estilitzats que confereixen a la marededéu d’Ix també majestat sobirana. Lesmans de la Mare descansen sobre els genolls, amb el palmell de cara a la falda. El Nen Jesús, molt alt i de cara molt allargada, porta corona, seu al bell mig de la falda, i com de costum, va vestit amb túnica i mantell semblant a una toga de plecs molt estudiats. Amb la mà dreta beneeix i amb l’esquerra aguanta un llibre obert on es llegeixen les tres lletres IHS. El tron és de respatller circular i sobre els muntants hi ha pintades tres rengleres d’arcades superposades, exactament com a Ix. Els caràcters gòtics pintats sobre el llibre permeten de datar aquest conjunt escultòric del començament del segle XIII

Actualment, Targasona juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

Quan al topònim, llegíem teories diverses;  Planta de l'espècie Salvia verbenaca, en el sentit de lloc on n’hi ha moltes, i targa (de l'antic fràncic *targa "escut" ) , en el sentit de lloc defensiu, descartaríem el primer, i atès que el cronista ni ha trepitjat la zona, no podem afirmar res del segon, com sempre esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com