El Jaime Gonzalez de Gispert, publica una fotografia de la Torre Rialp, al carrer dels Dominics 14, al barri de
Sant Gervasi. 1885-1927. Foto: CEC.
La Casa Rialp- miraculosament . està
ubicada al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, en una illa
rectangular delimitada pels carrers Dominics, Melilla, Vendrell i Cister.
Es tracta d'un edifici projectat com a residència unifamiliar per
l'arquitecte Joan Rubió i Bellver (Reus, 24 d’abril de 1870-Barcelona, 30 de novembre de
1952) i que fou construïda l'any 1908.
.jpg)
Aquesta construcció s'aixeca en una parcel·la regular ubicada a la
cantonada dels carrers Dominics i Vendrell, i es configura com un edifici
aïllat de planta irregular envoltat de jardí.
Es tracta d'una construcció volumètricament molt irregular, ja que presenta
diversos nivells que conformen un alçat esglaonat.
S'organitza a partir d'un cos
quadrangular de tres nivells, amb coberta de pavelló, del que surten dos cossos
rectangulars més, també de tres nivells, coberts a dues vessants. Aquests
elements són ampliats per altres cossos cúbics de diferents alçades. D'aquesta
manera, es combinen cossos d'un únic nivell amb altres de dos nivells, coberts
amb terrats plans transitables, que proporcionen a l'edifici nombroses
terrasses tancades per balustrades. L'element més alt i que caracteritza
l'edifici, és la torre mirador poligonal -aixecada sobre la caixa d'escales del
cos central - coronada per una agulla piramidal.
Pel que fa a les façanes, com es habitual en la plàstica de Rubió i
Bellver, es caracteritza per un revestiment amb un paredat comú de pedres
irregulars que contrasta amb el maó vist de la planta superior. El maó també és
utilitzat en l'emmarcament de les diferents obertures arquitectòniques. Cal
destacar la solució de les finestres de la primera planta, amb un joc de
petites rajoles de ceràmica vidriada llises de color marró i verdes amb motiu
vegetal.
Al menjador es conserven part de les pintures de Joaquim Torres García (Montevideo,
28.07.1874 + Montevideo , 8.8.1949 ) mutilades durant les obres realitzades els
anys seixanta, quan aquestes obres van fer perdre l'ambient original passant a
ser, però, un bon exemple de l'interiorisme d'aquesta època amb dissenys del
moment (dels estudis d'arquitectura MBM -Martorell, Bohigas, Mackay-, Coderch i
Milà. L'any 1989 es van restaurar les pintures (Anna Miquel Andreu, (Barcelona,
1949 - juliol del 2015) i Maria Antònia Heredero Rodríguez, la “Truca”(1950-2011)
El Ramon Sincalbares, deixa un
comentari que palesa clarament la percepció “ Porciolista “ que forà persones tenen de l’Ada Colau i
Ballano (Barcelona, 3 de març de 1974), val a dir que l’ Àtila del
Patrimoni Històric de Barcelona, deixava la seva llavor – maligna – arreu de
Catalunya .
Menys mal que no l’han fotut a
terra.
Que no la vegi la ColaCao!
Com és mal costum en aquest dissortat reialme on dediquen lloances als
corruptes i es blasma als que viuen del seu treball honrat, cap dada del
promotor, nom propi, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.... , ens
agradarà tenir-ne noticia a
l’email castellardiari@gmail.com
Ah!, sense cita prèvia, norma que es fa servir sovint per justificar
l’omissió del deure de socors en els àmbits de la salut, i altres activitats de
les mal dites “ administracions públiques”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació