El Valentí Pons Toujouse feia una excepcional tasca en l’àmbit del Patrimoni
immoble modernista – dèiem - i reiterem aquí
– que en qualsevol país “ normal”, això el faria mereixedor d’un reconeixement
públic, el REINO no és – ja ens
agradaria – un país “ normal”, i Catalunya és – en el millor dels casos – una colònia,
on tots els excessos estan permesos, i àdhuc recompensats.
La mal dita LLEI MOYANO 9 de setembre de 1857, sobre el paper convertia
l'ensenyament primari en universal i determinava la llengua castellana com a
única a estudiar. Quan a la primera premissa no es va acomplir mai, i pel que
fa a la segona, s’ha vingut imposant des d’aleshores.
L’Església catòlica es va implicar en l’àmbit de l’educació, val a dir, que
en aquella època, aquesta institució predicava i PRACTICAVA els evangelis.
La ciutadania – súbdits, en deien – va fer grans esforços perquè l’educació
arribes al major nombre possible de persones, i els Ateneus i altres
associacions van tenir un paper destacadíssim, que les “ dictadures” i les “
dictablandes” van aturar de forma
expeditiva. A sang i fetge.
Llegia a :
Ateneu Obrer Martinenc
Aquesta entitat va fomentar la cultura obrera i l’esport popular al barri
de Sant Martí de Provençals de Barcelona.
Va començar amb la tasca escolar cap al 1889 fins que el 1936 arribà a
formar part del Comitè Català pro-Esport Popular i a participar en l'organització
de la Copa Thälmann.
Ernst Thälmann (Hamburg, 16 d'abril del 1886 – Buchenwald, 18 d'agost del
1944), fou detingut per la Gestapo el
1933 i romangué pres durant onze anys, abans de ser afusellat a Buchenwald
seguint ordres d'Adolf Hitler l’any 1944.
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/ateneu-obrer-martinenc
Obra primerenca de l’arquitecte
Manuel Joaquim Raspall Mayol (Barcelona - 24.05.1877 + La Garriga (Barcelona) -
15.09.1937) al carrer Besalú, 14-16,
de Barcelona.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta
(Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren
“"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" ,
d’aleshores ençà però, els botxins “ a
por ellos “; s’han acostumat a fer les
seves maleses amb plena consciència de
la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre
Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà,
1978) ho encerti, oi?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació