IN MEMORIAM. COOPERATIVA L’EMPAR OBRER, ARA ATENEU POPULAR DE SANTS . EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Havia obert una pàgina al facebook “Catalunya. Allò que el temps s’endugué”, ho feia perquè el volum de la destrucció patrimonial a Catalunya, ja per raons polítiques, ja per l’especulació urbanística, té unes proporcions estratosfèriques.

Un exemple el tenim en la societat cooperativa col·lectiva del barri de Sants, de Barcelona l'Empar de l'Obrer, que l’any  1911 es constituí en societat col·lectiva, això significava que els socis no es repartien l'excés de percepció individualment, i només rebien assignacions dineràries en casos d'atur, vaga, malaltia o accident de treball, essent la resta prestacions col·lectives, com l'educació.

 El 1913, aprofundint en el seu col·lectivisme, la cooperativa fundà una "Caixa Comercial", a fi de millorar l'estat dels obrers en casos de vaga, manca de feina o parts, i per a contribuir a les necessitats d'instrucció o derivades d'orfandat. En la mateixa línia, el 1914 començà a funcionar una mutualitat, que també cobria el referit tipus de contingències dels socis.

El local social estava al carrer Premià, 13 i va ser obra de l’arquitecte Lluís Callen Corzan ( Barcelona, 1866 +  - 01.05.1952 )

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/societat-el-amparo-del-obrero

 

L'any 1924 s'inaugurà el nou edifici de l'Empar de l'Obrer, situat al número 15 del carrer Premià, que ampliava les instal·lacions del local del nº 13, la reforma s’encarregava al mestre d'obres Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930).

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=42524

A la planta baixa hi havia la secció de consum, per a la distribució dels diferents articles; al primer pis hi havia el cafè, la sala de juntes i la biblioteca; i al pis superior la sala d'actes, amb un escenari, que els dies laborables estava habilitada per a escola dels fills dels associats, amb capacitat de fins a 120 alumnes.

L'ampliació de la seu de la cooperativa permeté que aquesta posés en marxa la seva pròpia escola, ja que fins aleshores pagaven l'educació dels fills dels cooperativistes en escoles del barri.

 Acollia un centenar d'alumnes, entre nens i nenes, d'entre 6 i 14 anys, repartits en classes diürnes i nocturnes.

Trobava un buit informatiu del període “fosc”, o sia des de l‘alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  fins a l’actualitat en la que l’edifici   és la seu de l'Ateneu Popular de Sants, titular de l'emissora de ràdio Ona Sants-Montjuïc, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, la Cooperativa de crèdit Coop57, del grup SOM, i de l'agrupació de cooperatives Grup Clade.

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.