IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE L’ATENEU SANTFELIUENC. SANT FELIU DE LLOBREGAT. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

El REINO tenia i manté entre altres el pèssim mal costum d’aprovar lleis , sense destinar recursos econòmics per al seu compliment, passava  - i encara passa – amb l’educació on ens haurem d’acostumar al copagament, passa MOLT a la sanitat pública – que s’està desmuntant - , i especialment als drets socials que tenen llarguíssimes cues de peticionaris.

En matèria d’educació a Catalunya fa anys i panys que la ciutadania , conscient d’aquesta mala praxis, s’organitzava per educar als seus fills. 

Llegia que l’arquitecte Climent Maynés i Gaspar (1895 + 11 de Setembre 1981), va ser l’autor de l’edifici de l’Ateneu Santfeliuenc, del que llegia a :

https://ateneusantfeliuenc.cat/la-nostra-historia/

El projecte més ambiciós de l’Ateneu va ser gaudir d’una escola pròpia per formar les classes treballadores.

L’escola nocturna per a nois s’obrí l’any 1883, dos anys després de la fundació de l’entitat, mentre que la diürna ho va fer el 1893.

A partir del 1895 les filles dels socis van poder rebre classe de repàs d’una hora. Per primera vegada un centre educatiu de Sant Feliu va impartir classes a ambdós sexes.

L’any 1910 arriba a Sant Feliu el mestre Esteve Guarro Elies (Sabadell, 1884 – Barcelona, 1975), director de les escoles entre 1910 i 1939. Inicialment pròxim als postulats de l’Escola Moderna de Ferrer Guàrdia, que aplicava mètodes moderns i científics de pedagogia basats en una filosofia racionalista i humanista, va evolucionar cap als postulats de l’Escola Horaciana. Aquesta escola, creada el 1905 per Pau Vila, era, segons el seu fundador, menys dogmàtica i doctrinària; es basava en els principis “d’ensenyar delectant” i va ser fonament dels grans moviments de renovació pedagògica de les escoles de la Generalitat durant la Segona República.

El nou edifici, que es va inaugurar en el curs 1924-1925, es va fer, sobretot, per aixoplugar el reeixit projecte escolar de l’Ateneu, que a partir de llavors disposà, d’acord amb la petició del mestre Esteve, de classes de tres graus. L’escola de noies va començar a funcionar el curs següent.

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.