https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/cafe-colon-arturo-vilaseca
El Cafè Colón a la Plaça Catalunya, 11 de Barcelona, promogut per l’Arturo Vilaseca – ens agradarà
tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email
castellardiari@gmal.com substituïa “El Café del Siglo XIX” que tenia
una vida efímera (1888 - 1895)
http://labarcelonadeantes.com/la-pajarera.html
Com és al costum, en aquest dissortat reialme on la corrupció és endèmica i
sistèmica, cap dada de l’autor, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com
Francesc Rogent i Pedrosa (Barcelona, 24 de desembre de 1864 - ibídem,
1898) serà l’arquitecte encarregat del següent projecte per l’Arturo Vilaseca –
ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i
traspàs a l’email castellardiari@gmal.com
, que s’inaugurava el 26 de maig de 1897, i tindria com el seu antecessor una
vida efímera essent enderrocat l’any 1902, per aixecar el primer Hotel Colón
dissenyat per l’arquitecte Andreu Audet
i Puig (1868-Barcelona, 1938) autor entre altres del Casino de La Rabassada, La
sala Edén Concert i el Teatre Apolo. L’hotel
Colón s’inaugurava oficialment el día 21 d’octubre de 1902, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern
LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, comportava que els sediciosos intentessin
fer-s’hi forts, les forces democràtiques però els van reduir, l’hotel va ser la seu de las Joventuts Socialistes Unificada,
del PSUC y de la UGT.
http://labarcelonadeantes.com/colon.html
La dictadura no va permetre dur a terme la restauració / renovació segons
el projecte de l’arquitecte Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 -
Barcelona, 12 d'octubre de 1972), i l’hotel s’enderrocava l’any 1943.
En el seu lloc, i també segons projecte de l’ Eusebi Bona i Puig (Begur,
Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972), s’aixecaria l’edifici
del Banco Hispano Americano, això però,
ja és una altra història, oi?.
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació