PONT DE L'ERUGA DIT TAMBÉ DE LES MÓRES. OLOT. LA GARROTXA

 

El Matias En Mais Castanyer publica una postal  del pont de l’Eruga, dit també de les Móres. El peu informatiu està en llengua castellana , per allò de la NO IMPOSICIÓ  DE LA LLENGUA CASTELLANA que afirmava sense immutar-se, l’avui demèrit .

https://www.racocatala.cat/noticia/60/rei-despanya-diu-nadie-se-le-obligo-nunca-hablar-castellano

Patrimoni Gencat no s’escarra gaire en la descripció;  pont bastit amb pedra volcànica i les arcades fetes de rajol. Disposa de cinc arcades de la mateixa mida sostingudes per pilars robustos.

Com és - mal costum – cap dada de l’autor. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10277

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.