El Pepe Figueredo
Aguilera, publica fotografies de l’església advocada al protomàrtir Sant Esteve
a Avinyonet de Puigventós a la comarca
de l’Empordà sobirà, de la que ens diu el C.O.A.C:
Església
construïda durant el segles XII-XIII.
Reconstruïda i
fortificada al llarg del s. XV, i completament modificada en el XVIII, quan es
va capgirar l'orientació de l'església. A aquesta darrera fase correspon la
data (1780) inscrita en una de les obertures.
Actualment és una
església d´una nau, de planta rectangular, amb l´entrada a llevant i l´altar a
l´extrem occidental. Els seus murs són atalussats i emmerletats, doncs quedà
integrada en les fortificacions del castell, emplaçat al seu costat mateix.
El frontis
romànic –avui capçalera—pertanyia, per les seves dimensions, a una església
força gran. De la portalada, ara tapiada amb pedruscall, només s´endevina la
forma de mig punt de l´arc exterior del qual foren arrabassades les dovelles;
queda visible també la imposta del costat pret, bisellada. La finestra superior
és de doble biaix i arcs de mig punt. Remata la façana una alta espadanya de
dos pisos, en cada un dels quals hi ha un parell d´arcades de punt rodó. Els
arcs de la part baixa serviren de merlets de la fortificació; conserven els
garfis del mantellet. L´aparell d´aquest frontis és de carreus de calcaría
rectangulars, que es disposen en filades seguides d´altura regular. Només són
perfectament allisats els que formen els arcs i muntants de les obertures (
segles XII-XIII ). La part restant del temple és, com s´ha dit, del segle
XVIII, però s´aprofitaren restes anteriors, sobretot de la fortificació a la
qual pertanyen els seus murs. En una obertura hi ha la data 1780.
En la façana
actual –situada a llevant—sobre la porta s´hi va col.locar el timpà de la
portalada románica. En aquest timpà hi ha una creu en relleu que ha estat
expressament malmenada fins a destruir-ne la imatge. En el mur meridional, hi
ha una finestra de doble esqueixada, molt gran d´arcs de mig punt. En aquest
costat s´hi afegiren una capella lateral i la sagristia. Els murs de l´església
són atalussats i, en la part superior, hi ha els merlets rectangulars que
conserven els garfis o petites mènsules que sostenien el mantellet. El
mantellet era un porticó de fusta que protegia l´espai buit entre dos merlets i
que el ballester separava amb el peu per disparar i tornava a deixar-lo caure de seguida, per evitar que el poguessin ferir els trets llançats des de baix.
L´interior de
l´església és encalcinat. La volta és de llunetes i presenta una decoració de
base de motllures d´obra o de guix.
Al museu Diocesà
de Girona es guarda un copó-ostensori del segle XVI procedent d´aquesta
església.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació