L'origen del topònim Tura es vincula a una tradició del segle XV, segons la
qual un toro anava cada dia a rascar el terra, prop de la masia Cridat, encara
existent a la vora d'Olot, fins que un dia el pagès, amo del toro, estranyat de la insistència de l'animal va
cavar al lloc i va trobar la imatge de la Verge.
D'aquesta llegenda àuria (comú, amb petites variants, a altres verges
trobades importants, com la de Montserrat o Núria), prové el nom actual, ja que
tura, en català antic, significa bou i el nom, per tant, equival a Verge del
bou.
Des del segle XVI, el nom de Tura és comú, entre les dones, a Olot i
rodalies.
La Verge del Tura és la patrona
d'Olot.
És una de les advocacions marianes més antigues de Catalunya.
La imatge que es venera actualment
és una talla romànica en fusta de noguera, d'estil ripollès, del segle XII.
La talla, d'origen romànic, ha canviat d'aspecte al llarg dels anys. El
canvi més radical es va produir a finals dels anys 80, quan una restauració li
va retornar l'aspecte original.
El pas dels anys i el fum de les
espelmes i llànties havia convertit la Mare de Déu del Tura en una verge bruna,
com la Mare de Déu de Montserrat, i la restauració li va retornar el seu color
de pell blanca. A més, se li va treure tots els vestits que li tapaven tot el
cos des dels últims cinc segles, per mostrar de nou l'aspecte romànic amb què
va ser concebuda.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-nostra-senyora-del-tura-olot.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació