https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-fruitos-dossinya-sant-ferriol
L’antiga parròquia rural de Sant Fruitós d’Ossinyà o Sant Fruitós
d’Aussinyà es troba al vessant esquerre de la vall del Junyell, a llevant de la
serra del Mor, aigua avall de la riera del Mor, al límit oriental de la comarca
de la Garrotxa amb la del Pla de l’Estany.
Per arribar a l’església de Sant Fruitós d’Ossinyà cal sortir de la
carretera general de Girona a Besalú. Al punt quilomètric 31,5, davant la
fàbrica Pedres Blanques, surt vers migjorn una carretera veïnal que travessa
l’antic poblet de Juïnyà. Seguint sempre per la riba dreta del torrent Junyell
hom passa per una urbanització abandonada. Mig quilòmetre més enllà hi ha un
corriol que s’enfila seguint una torrentera, a la banda del solell, fins que
s’albira l’església.
L’església de “Sancti Fructuosi de Ursiniano” és documentada per primera
vegada l’any 977, en què fou donada a la canònica de Santa Maria de Besalú per
Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona. Aquell mateix any Sant Fruitós
d’Ossinyà torna a ésser esmentada en la concòrdia a la qual arribaren Miró
Bonfill, com a bisbe de Girona, i l’abat de Santa Maria de Besalú, la qual
establia que el primer donaria els sants olis a aquesta església i les seves
sufragànies mentre que el segon donaria hostalatge al bisbe amb set dels seus
acompanyants. L’any 998, una butlla del papa Gregori V confirmà les
possessions, entre les quals s’incloïa l’església de “sancti Fructuosi quae est
in Ursiniano”, de Santa Maria de Besalú. Dos anys més tard, el comte Bernat
Tallaferro de Besalú tornà a donar a la canònica de Besalú aquesta església.
L’any 1161 Ramon de Sant Esteve deixà un alou, situat a Sant Esteve d’en
Bas, al prior de Santa Maria de Besalú, rebent, en canvi, diversos béns de la parròquia
de “sancti Fructuosi de Ursiniano”.
A partir d’aquest moment, les notícies sobre l’església d’Ossinyà es
limiten a referències esparses en diferents llibres de la diòcesi de Girona:
les Rationes decimarum del 1280 (“ecclesia de Ursiniano”), el Llibre verd de
1362 (“Sancti Fructuosi de Ursinyano”) i els Sinodals del 1691 (“Sancti
Fructuosi de Osinyà”).
L’any 1722 el bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena, durant la visita que realitzà a l’ardiaconat de Besalú, manà al rector del Mor que digués missa els dies de festa a l’església d’Ossinyà, ja que aquesta havia esdevingut sufragània de la primera en perdre la categoria de parròquia.
L’església de Sant Fruitós és un edifici d’una sola nau que era coberta amb
una volta de rajol, amb llunetes, ara esfondrada, i amb embigat sobre
encavallades per sostenir el teula, i capçada a llevant per un absis
semicircular que s’obre a través d’un senzill plec, i que havia estat separat
de la nau per un envà, construït en el moment en què l’església fou totalment
reformada, redecorant-la i substituint la coberta original per la que avui
conserva els vestigis.
A l’absis s’obre una finestra, centrada, de doble esqueixada. Al mur de
migdia hi ha una altra finestra situada prop de l’absis. En aquest mateix mur
hi ha la porta, amb llinda i timpà llis, emfasitzada per dos arcs en gradació,
seguint els models característics dels segles XII i XIII, de la regió, als
quals s’adscriu el conjunt original de l’edifici.
El campanar d’espadanya, ara tapiat, és situat damunt el mur de ponent.
Posteriorment fou modificat tot donant-li forma quadrada.
L’aparell és de carreus, ben tallats, sense polir i en filades. L’interior
del temple fou enguixat, per la qual cosa no n’és visible l’aparell. Tot el
conjunt és, però, en un total estat d’abandó i de ruïna.
Quan al topònim:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=29744
Que Sant Fruitós, bisbe de Tarragona i màrtir, un dels més antics documentats a la península
Ibèrica, juntament amb els seus diaques Eulogi i Auguri , martiritzats amb ell,
portin fins a l’Altíssim la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu
poble “
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació