Retratava el pi de maig a la Plaça Major de Sant Llorenç Savall.
El Manel Carrera Escudé ( 19 de setembre de 1973 ) explica que antigament
la Festa del Pi de Sant Llorenç Savall incloïa la pujada a l'arbre per part
dels homes més valents del poble. Qui aconseguia pujar fins dalt de tot del pi,
que sempre havia fet entre 15 i 20 metres d'alçada, s'enduia el premi que hi ha
havia al capdamunt i que cada any era diferent: una olla de fang plena de
caramels i altres llepolies, un pernil, un pollastre mort, ..., aquesta pujada
al pi sovint no es feia el mateix dia en què arribava l'arbre a plaça si no de
nit, d'estranquis, d'amagatotis, quan ningú no s'ho esperava, fruit de
converses nocturnes i amb l'objectiu de recollir el premi. També expliquen que alguns anys el pi era objecte de joc entre
els joves que jugaven a mirar de tombar-lo per endur-se els embotits que hi
havia dalt de tot.
El cens anterior a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel
general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República era de
1667 ànimes, i no es superarà fins al cens de 1960 amb 1705 veïns, i es tancava l’exercici 2022 amb 2524 habitants
de dret. El creixement demogràfic dissortadament no ha estat acompanyat pel
creixement econòmic, l’activitat industrial és quasi testimonial.
La pervivència de festes i tradicions com la del Pi de Maig,
és doncs un fet quasi miraculós.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació