MAREDEDÉU DE LA CINTA. LLIMIANA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Llegia , al centre de la població de Llimiana, situada en un penyal sobre el riu Noguera Pallaresa, trobem la imponent església de advocada a la Marededéu de la Cinta, mal dita  Santa Maria, per la nefanda influencia de les tropes d’ocupació d’ençà de 1714 .

Patrimoni Gencat explica que es tracta d'una construcció de planta basilical de tres naus, amb forma trapezoïdal divergent vers la capçalera formada per tres absis semicirculars. Les naus són cobertes amb voltes de canó reforçades per quatre arcs torals que descansen sobre pilars semicirculars adossats a pilars rectangulars. Les naus es comuniquen per mitjà d'arcs formers de mig punt. El mur de tramuntana va ser molt transformat amb l'afegit de diverses capelles, una de gòtica, i la sagristia. Als peus del temple s'hi va construir un cor que ocupa el primer tram de les naus. Al mur de migdia es conserven dues portes de l'obra original una de les quals comunica amb el campanar. L'accés principal actual es troba al centre de la façana de ponent. A l'exterior, conserva a la façana sud un tram d'arcuacions llombardes i la decoració de dues arcuacions, amb mènsules treballades, entre lesenes en els tres absis. Aquests absis tenen la peculiaritat de presentar dos nivells de finestres de doble esqueixada. Aquest doble pis d'obertures es troba tant a l'absis principal, que en té tres, com a les absidioles, que només en tenen una de central. S'ignora la funció d'aquesta duplicitat d'obertures tot i que s'ha apuntat la possibilitat que s'hagués projectat una cripta que mai es va arribar a construir. El campanar de torre de planta quadrada s'alça adossat al costat de migdia, prop de la capçalera, presenta obertures d'arc de mig punt i sembla escapçat, o bé, inacabat.

https://www.llimiana.com/esglesia.php

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-la-mare-de-deu-de-la-cinta.html

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.

 

Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

 

Que la Marededéu de la Cinta, elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/05/goigs-santa-maria-la-mare-de-deu-de.html?m=0