El dissabte 27.5.2023 m’arribava fins a Vacarisses, anava a visitar al Sebastià Codina Padrós (
Tià), i al Josep Torras Prat, feia massa temps que no ens veiem personalment,
quan fas anys, sovint la salut – com ha estat el cas – et deixa una temporada
en “dic sec” , o si us agrada més en “ aturada forçosa”.
Teníem tots plegats una gran alegria de retrobar-nos.
És difícil anar a veure a l’autor de Goigs més prolífic de Catalunya – ja triguen
a atorgar-li la Creu de Sant Jordi - , i
marxar de buit, en aquesta ocasió em regalava un Goig profà, a llaor del
Siurell, etimològicament del llatí *sibilĕllum, derivat de sībilum,
‘xiulet’. El diccionari català valencià balear, en diu a l’entrada corresponent
“ Instrument de terrissa o argila, de
fabricació típica mallorquina, pintat de blanc i de colors vius i imitant
figures de cavalls i d'altres éssers animats (Mall.)”, “Instrument per a
produir un so agut semblant a un xiulet”.
La proposta venia de Inca, capital
de la comarca del Raiguer, a l’illa de Mallorca, i comportava la col·laboració entre altres del Guillem Alexandre Reus i Planells, historiador de l’art,
i de l’ Agustí Aguiló i Bordoy. ( Palma 1954), director
d'orquestra i violinista de l'Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma.
Tornava a Castellar del Vallès – com estava previst- curull d’alegria, i amb un exemplar dels
Goigs a Llaor del Siurell, que faré arribar al bon amic Joan Grau Viñas, que
els col·lecciona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació