La Montserrat Anguila Presas, pública una fotografia de la mal dita església de Santa Maria, parroquial d’Hostalric que es troba ubicada a la part alta del nucli antic, just sota el castell.
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial. Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.
Patrimoni Gencat explica que l'església té una única nau de planta rectangular (cal dir, però, que el primer tram de la nau, al lateral esquerre, la capella lateral sobresurt del mur exterior nord), coberta per cinc voltes de creueria que tenen les respectives claus de volta, i que estan separades per arcs faixons que reforcen a la vegada la volta. Als laterals trobem obertes quatre capelles a cada costat, amb els arcs formers de mig punt, i totes amb volta de creueria amb la respectiva clau de volta, excepte la capella del Santíssim (la segona al costat dret, que compta amb un cos adossat a l'església que la fa molt més gran); i la primera capella lateral dreta que trobem quan entrem a l'església. A la capçalera, poligonal, trobem unes escales que condueixen al cambril on hi ha la figura de la Mare de Déu; la imatge de la mare de Déu dels Socors es va salvar en els dies foscos que seguien a l’alçament del militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , per l’acció de Joan Guitart i Socorro Ribas – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs , a l’email castellardiari@gmail.com - , que la van amagar dins d'un nínxol del cementiri vell.
%20(1).jpg)
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/03/cobles-la-mare-de-deu-dels-socors.html
Sobre el primer tram de la nau hi ha un cor.
Externament, de la façana en destaca la part conservada de la porta d'entrada barroca. La porta d'entrada, té carreus de pedra als brancals i dovelles disposades a "montacavall". Coronant la porta, una estructura típica barroca: Al centre, una fornícula amb una petxina a la volta de quart d'esfera, on hi ha ubicada una imatge de la Verge Maria amb el Nen, protegida per un vidre. L'arc de la fornícula és de mig punt, i la petxina de la volta de quart d'esfera dona com a resultat un arc de mig punt fistonat còncau. La fornícula està flanquejada per dues pilastres encoixinades amb capitells motllurats, que sostenen un entaulament que a la vegada sosté un frontó, coronat per tres elements esfèrics. Les columnes es troben flanquejades a la vegada, per una aleta a cada costat. A cada una de les volutes de l'aleta, a la part inferior, un element de gerreria, i a la part superior elements esfèrics.
Sobre la porta d'entrada, un ull de bou, i sobre aquest, a l'extrem de la façana, dues petites finestres quadrangulars.
L'església queda reforçada pels contraforts laterals i de la capçalera. Els murs són de maçoneria. La teulada de l'edifici és a doble vessant, desaiguada als laterals.
El campanar, lleugerament avançat respecte de la façana de l'església, és de planta quadrangular. Tota la construcció és de maçoneria i la part superior està arrebossada i pintada. A la part superior trobem dues finestres en arc escarser a cada costat. Al tram no arrebossat de la torre del campanar, trobem obertures al costat sud.
Li demanava dades biogràfiques al pintor Juan Carlos Osuna
El meu nom complert es Joan Carles Osuna Rosa.
Vaig néixer a Calella, el Maresme, l'any 1973. He viscut a Pineda de Mar, al barri del Poblenou (de Pineda) i des del 2003 visc a Hostalric.
Hi ha coses, que a 87 anys de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , ja cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la Marededéu, o la cantarella vomitiva de la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en “ estranyes “ circumstàncies.
Que la Marededéu dels Socors , elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació