IN MEMORIAM. DE CALBERA I LA SEVA ESGLÉSIA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. MONTCORTÉS. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

A la pàgina Montcortès Pallars Sobirà , a la que demanava fotografies dels edificis de les escoles anteriors i/o coetànies a la dictadura franquista, publicaven fotografies del runam de l’església de Sant Miquel de Calbera.

Llegia ; del lloc de Calbera i de la seva església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, situats prop de l’estany de Montcortès, només en resten les ruïnes d’una capella barroca, totalment abandonada.

En el document conegut com a fals XI de Gerri, datat entre el 1017 i el 1035, en què el comte Guillem restitueix al monestir de Gerri una sèrie de béns, se cita el lloc de “Calvaría cum fevo ab integro ab ipsam parrochiam”. El primer esment fiable quant a la datació és de la fi del segle XI i del principi del segle XII, en l’inventari dels moltons que cobrava el monestir de Gerri al pla de Corts, per raó del delme, que inclou el lloc de Calbera, dins el terme del castell de Montcortès. El domini del monestir de Gerri és fa patent en la butlla del papa Alexandre III, del 1164, de confirmació de béns del monestir, on l’església de Sant Miquel de Calbera, com a sufragània de Sant Martí de Montcortès, apareix com a possessió del monestir, condició que devia continuar mantenint, car no s’esmenta en les visites pastorals del bisbat d’Urgell.

Altres fonts  diuen; Sant Miquel de Montcortès fou una capella barroca del poble de Montcortès, de l'antic terme municipal de Montcortès de Pallars, situada a migdia del poble de Montcortès, a uns 800 metres de distància, en el Bosc de Sant Miquel.

Quan al topònim Calbera;  deriva etimològicament  del plural de CALVARIUM, del llati CALVARIA 'muntanya pelada'

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=11887

Escrivíem suara; el Pallars sobirà fou objecte de dures represàlies al mes de maig de1938, fins 67 persones afusellades,  bona part dones, ancians i nens, per ordre de l’ Antonio Sagardía Ramos (Saragossa, 5 de gener de 1879-Madrid, 16 de gener de 1962) que va destacar per les massacres comeses per la columna sota el seu comandament al Pallars Sobirá, Sagardía és conegut com el "Carnisser de Pallars". Aquest assassinats però, no es van considerar suficients per atorgar-li un títol nobiliari, com si va rebre, de forma pòstuma,  Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 9 de novembre de 1891 — Burgos, 21 d’octubre de 1952),  que en la campanya d’Extremadura ordenà una de les pitjors matances del conflicte (prop de 4.000 morts a la ciutat de Badajoz el 14 d’agost de 1936), que li valgué l’apel·latiu d’“el carnisser de Badajoz”, i en la batalla de l’Ebre (1938), ordenà l’afusellament de centenars de presoners de guerra, entre els quals hi havia els quaranta supervivents de la brigada Botwin de les Brigades Internacionals, per la seva condició de jueus. El gener del 1939 deixà que les tropes marroquines sota el seu comandament es lliuressin al saqueig, les violacions i els assassinats a Reus i a Tarragona.

El marquesat de San Leonardo de Yagüe, fou creat el 22 d’octubre de 1952.

En aplicació de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, fou suprimit el 21 d’octubre de 2022. 

El  - possible - retorn al Gobierno de partits  NO  democràtics, fa témer com a mal menor, la rehabilitació del títol.

Que l'Arcàngel Sant Miquel, ,gloriós príncep de les milícies celestials,   elevi a l’Altíssim la nostra pregaria, Senyor, allibera el teu Poble !!!