TENIU IMATGES DE L’ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE LA MISERICÒRDIA, ANTERIOR A LA DE LA SANTISSIMA TRINITAT DE SABADELL?.

 

Llegia; entre 1867-1873 el mestre d'obres Ramon Estany, àlies el Bou,  construeix en estil neogòtic l'Església advocada a la  Marededéu de la  Misericòrdia.   Va treballar també en la construcció del  primer edifici de l’estació de Sabadell , tot fa pensar que a les ordres de  l’enginyer  Pedro Andrés Puigdollers (Logroño (La Rioja), 31.1.1814 – Zaragoza, III.1883 ), autor també de l’estació del Nord de Barcelona: https://historiesdebcn.com/historia-estacio-del-nord/, com explicàvem de l’estació de Terrassa, als treballadors que realitzaven les obres del ferrocarril estaven sotmesos a unes condicions de treball molt dures,  als “ treballadors lliures “un centenar de pagesos que s’allotjaven en uns barracons insalubres a canvi d’un salari miserable,  se’ls van afegir 400 presos cedits pel govern.  Ens agradaria rebre a l’email castellardiari@gmail.com una fotografia de l’edifici de l’església de la Marededéu de la Misericòrdia i de l’Estació del Nord.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/06/in-memoriam-edifici-de-la-primera.html

 L'any 1936,  com a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  serà destruïda.

 Hi ha coses que cansen,  com  la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”;està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

 El 1945 es posa la primera pedra de la nova església. Projectada per Ll. Bonet i construïda per J. Padró.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/lluis-bonet-i-gari

Es va iniciar la seva total reconstrucció el 1945, essent, el dia 27 de maig, beneïda la primera pedra. Va quedar acabada el 1947, en què el Bisbe, Gregorio Modrego Casaús (El Buste, Zaragoza, 17 de noviembre de 1890-Barcelona, 16 de enero de 1972 va efectuar la benedicció de l’altar major.

 Projectada per Ll. Bonet i construïda per J. Padró.

https://bibliotecaepiscopalbcn.org/web2/wp-content/uploads/2020/11/2008-El-martiri-dels-temples-a-la-diocesi-de-Barcelona-1936-1939.pdf

Patrimoni Gencat en diu ;  església de planta basilical, sense voltes i amb artesonat.

La façana és d'obra vista i té una torreta al costat del campanar.

 Sobre la porta hi ha un relleu que mostra el Davallament de la Creu i tres medallons amb els símbols dels Evangelistes.

 Els altars Major i el del Santíssim també són obra de Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993).

A l'interior es conserven pintures de Raimon Roca Ricart (Vic 1917 – Castellar del Vallès 2013) i una imatge del Sagrat Cor amb terra cuita obra de l’Adolf Salanguera i Abella ( Sabadell, 25 de febrer de 1929 + Sabadell,  22 de octubre de 2000 )

https://historiadesabadell.com/fets-i-anecdotes/

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/10/esglesia-de-la-santissima-trinitat.html

Sabadell , torna a   formar part de la tristíssima relació de Ciutats, Viles i pobles  víctimes de  la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya.