Can Llinars està documentada des de l’any 1219.
Al desaparèixer la família Llinars, la masia passà al la família Sagarra,
que la convertiren temporalment en fàbrica de llet.
L'edifici actual podria ser del segle XVIII.
Patrimoni Gencat la descriu així; Edifici de planta quadrangular, de
mesures considerables, amb planta baixa i dos pisos. La teulada és a quatre
vents. El barri és prou gran. A un dels angles de la façana hi ha una
construcció defensiva, i al lateral oposat, a l'alçada del primer pis, hi ha
una terrassa sostinguda per unes arcades que formen una galeria. A la façana hi
ha un pedrís i un rellotge de sol. La porta és dovellada.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29460
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llinars
L'origen del topònim "Llinars" s'ha se relacionar amb els camps
de lli, que hi havia antigament en aquesta zona.
Segons uns documents de l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu
Diocesà de Barcelona), Ramon de Llinars i Berenguer de Llinars, potser pagesos
d'aquest mas, signen com a testimonis en una donació de l'any 1219. L'esmentat Ramon
de Llinars figura com a tinent d'una terra cap a la banda del mas actual en una
venda de l'any 1239 (AVENTÍN, 1990:76).
El primer document que fa referència explícita al mas de can Llinars és de
l'any 1262.
La casa va pertànyer al llinatge dels Llinars fins que aquest es va
extingir i el casal va passar a mans de la família Sagarra, que hi estiuejava.
L'any 1885, Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona, 20 d'agost de 1853 – Barcelona, 1939) va instal·lar a la masia de can Llinars
la "Granja-Torre de Sagarra", una important indústria lletera, on
s'elaboraven productes lactis (formatges, cremes de llet, llet condensada,
mantega, etc.). La indústria lletera ocupava la planta baixa de la masia i
nombrosos annexos, mentre que la família Sagarra residia a les habitacions de
la planta noble.
En un principi, la seva pròpia producció de llet de vaca i cabra eren
suficients per al seu autoabastiment però, posteriorment, l'augment de la
producció, va fer necessària l'adquisició de la llet de les cases veïnes. Va
ser una de les primeres instal·lacions per a la elaboració de llet condensada
de Catalunya.
D'altra banda, l'escriptor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona,
5 de març de 1894-27 de setembre de 1961) , membre de la família propietària,
va escriure el poema "El mal Caçador" a can Llinars durant l'estiu i
la tardor de l'any 1915.
L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per
l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu
desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de
l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot
decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de
fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia
fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i
comportament humà i social.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar
Patxot a l'exili
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Vilamajor
Sortosament recollien imatges d’algunes masies de Sant Pere de Vilamajor
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació