Retratava amb força dificultats l’església del nucli de la Guardia Lada, al
terme de Montoliu de Segarra, advocada a
l’Assumpció de la Marededéu, mal dita “
Santa Maria “ , i fins de vegades emulant al dictador franquista, amb el
superlatiu, Santíssima.
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat,
la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia
el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia
“mutatis mutandis” la “ celestial
protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua
catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en
els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial. Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la
llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.
Patrimoni Gencat en diu ; església situada a la part alta del poble en una
plaça i integrada dins del nucli medieval.
L’edifici se’ns presenta de planta rectangular, d’una nau amb llunetes
segades, capçalera plana, capelles laterals i torre campanar adossada a un
costat de la façana principal. També presenta l’edifici, un ràfec de teula i
maó, al voltant del seu perímetre i coberta exterior a doble vessant. A la
façana principal s’obre la porta d’accés d’arc rebaixat motllurat, on ressalta
una mènsula motllurada a la clau d’arc. Damunt d’aquesta es situa una petita
obertura d’estructura quadrada, voltada per tres escultures integrades al
parament de la façana. Resulta molt difícil poder identificar les imatges
d’aquestes escultures, que presenten un estat de conservació molt erosionat,
però sembla ser, que dos té-les correspondrien a dos sants; un dels quals, el
situat damunt de la finestra, seria peregrí, per la vestimenta que porta. La
torre campanar de planta quadrada i quatre ulls d’arc rebaixat s’adossa a un
costat de la façana principal de l’edifici, trencant la visió total d’aquesta
façana. A l’interior de l’edifici, destaquem la disposició d’una motllura
situada a l’arrencada de la volta de canó, on surten els arcs formers que es
recolzen en pilastres. L’obra presenta un parament paredat, on hi ha presència
de carreus a les obertures de la façana principal.
El topònim LATUS, LATA, 'ample', sembla o semblava del tot inapropiat, quan retratàvem el portal que
dona accés a l’església :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/10/el-portal-horrible-de-la-guardia-lada.html
Que l’Assumpció de la Marededéu, elevi a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor; allibera el teu poble!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació