LA FONT QUE RETRATAVA L’ANTONIO BARTUMEUS CASANOVAS L’ANY 1902 ÉS LA FONT DE DALT O DE CAPDEVILA?. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.
l’Antonio Bartumeus i Casanovas [Barcelona, 09/05/1856
– Cadaqués, 02/03/1935] , al que com a
l’Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom
propi, perquè en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció
al Registre Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris
anomenaven, español, retratava l’any 1902 , Tres dones amb càntirs al costat d'una font de
Tremp
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/12475/rec/35
Postal:
l’Antonio Bartumeus i Casanovas, feia una tasca
excel·lent:
La dictadura
franquista alterava i/o destruïa fonts gràfiques i fotogràfiques.
Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923)
Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)
Antonio Bartumeus i Casanovas [Barcelona, 09/05/1856 – Cadaqués, 02/03/1935]
Marcel·lí Gausachs i Gausachs (1891-1931)
Antonio Gallardo
i Garriga, (Barcelona, 1889-1942)
Antonio Arderiu
i Pascual (Manresa, 1892 - 1966)
Juli Soler i
Santaló (Barcelona, 12 d'abril de 1865 -
Barcelona, 30 d'abril de 1914)
Josep Maria
Armengol Bas ( 1865 + 1941 )
I tants i tants altres, eren persones minucioses i expertes, i és del tot increïble que no documentessin de forma correcta les seves imatges.
Preguntava si
existeix encara, i el Carles Carbonell Gonzalez, em deixava un comentari; Sembla
la font de dalt, però tampoc m'acaba de convèncer. Llegia a la pàgina https://www.elcami.cat/camipedia/patrimoni-de-tremp
Font de Dalt o de
Capdevila (o de Juli); els orígens d’aquesta font es remunten a l’any 1173, en
la donació perpètua que els comtes de Pallars van fer de les aigües del terme
de Talarn a l’església de Tremp i a tota la seva comunitat.
El 1931 es va
reubicar la font al lloc on es troba actualment.
El cos de la font, bastant similar a
l’anterior, la formen tres canons de raig continu, un abeurador situat a la
dreta i dues piques amb dos canons que era on s’hi rentaven les verdures.
La distribució de
l’aigua de la font de Capdevila va esdevenir el primer servei d’abastament a
domicili pels portals de Sant Roc, de Soldevila i de Peressall i a raó de 30
pessetes l’any per ploma d’aigua, encara que era limitat (1 m3 diari).
El sostre demogràfic
de Tremp s’assolia al cens de 1857 amb 6.996 ànimes en els seus 10,29 km², es
tancava l’exercici 2023 amb 5.961 habitants de dret en els seus 302,8 km² .
Dissortadament
Tremp és noticia per les morts tràgiques a la residència Filella.
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació