ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU DE CAL BASSACS. GIRONELLA. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

 


El Ramon Fabregas, publica una fotografia,  Cal Bassacs Gironella, en la que  ressalta l'estructura del  campanar de l’església de l’Assumpció de la Marededéu,  al costat de tramuntana format per quatre alts pilars de formigó lligats per plataformes de formigó que es distribueixen al llarg de l'alçada disposant, en el darrer tram, les campanes corresponents.

L’ arquitecte Ramon Masferrer Homs ( Gironella , 1926- Barcelona, 2011)  va ser l’autor del projecte de l’església de Cal Bassacs, advocada a l’Assumpció de la Marededeu, mal dita Santa Maria,  per influencia de la llengua castellana.

L’ arquitecte Ramon Masferrer Homs ( Gironella , 1926- Barcelona, 2011)  va ser l’autor del projecte de l’església de Cal Bassacs, advocada a l’Assumpció de la Marededeu, mal dita Santa Maria,  per influencia de la llengua castellana.


https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-mare-de-deu-de-lesglesia-de-santa-maria-de-cal-bassacs

El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica  reconegut  solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els  valors masclistes d'aquella  cultura . La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica.  L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes,  TOTES ELLES  son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?. 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-lesglesia-de-santa-maria-de-cal-bassacs

Roser Agell i Cisa (Barcelona 1924 + Barcelona, 3 de maig de 2021 ) fou l’autora de les pintures.

L’església de l’Assumpció de la Marededeu de Cal Bassacs,  és de moderna construcción,  realitzada majoritàriament amb formigó armat i ferro. De planta rectangular i amb una coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a l'eix longitudinal, a l'exterior disposa d'un atri a la façana principal realitzat amb peus drets metàl·lics i coberta de formigó armat formant voltes sexpartides

Les pintures presenten escenes de la vida de la Marededéu: l'anunciació, els esposoris, naixement i la visitació, obra de l'estudi de Bonamusa i Tomàs, de Barcelona. També cal destacar l'altar que reprodueix un frontal romànic de pedra, amb la figura del Crist Majestat, els símbols dels quatre evangelistes amb els Apòstols.


 Presideix l'absis una escultura representant l’Assumpció de la Marededéu.

Que la Marededéu, i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

La selecció  femenina de futbol aconseguia el Campionat del  món gràcies al gol de l’Olga Carmona García (Sevilla, 12 de juny de 2000 ), si és certa la cita atribuïda al rei  Carlos III: “Ni gitanos ni murcianos ni gente de mal vivir quiero en mis ejércitos", està clar que una vegada més els Borbons, desaprofitaven una ocasió d’or per tenir la boca tancada, oi?. 

El nostre més sincer condol a l’Olga Carmona García, pel traspàs del seu pare.

El nostre rebuig al Luis Manuel Rubiales Béjar (Las Palmas de Gran Canaria23 de agosto de 1977) presidente de la Real Federación Española de Fútbol,  que menystenia manifestament a les jugadores. 

 

Comentaris