La Pepita Alsina Puiggròs, publica una fotografia de la moderna capella que continua el culte al protomàrtir Sant Esteve al costat de can Pobla, hom
pensa que refeta i/o reformada per l’arquitecte
Enric Fatjó i Torras (Sabadell, 1862 - Reus, 21 d'abril de 1907), per encàrrec
de l’ Antoni de Quadras i Feliu (Barcelona, vers 1865 – 6 febrer 1924), al que l’any 1908, el Papa Benet XV , atorga el títol de Comte
de Sant Llorenç del Munt, homologat a Espanya l’any 1917, pel rei Alfonso León Fernando María Jaime Isidro
Pascual Antonio de Borbón y Austria-Lorena , més conegut com Alfons XIII, i al que s’associarà sempre amb
el feixisme, i l’odi contra Catalunya,
amb el nomenament de Miguel Primo de Rivera Orbaneja (castellà: Miguel Primo de
Rivera) (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930)
L’Enciclopèdia Catalana explica que Sant
Esteve de la Vall era una església situada a mig aire de la muntanya de Sant
Llorenç del Munt, just on ara hi ha la masia de can Pobla.
Antigament el nom d’aquesta masia era el de “mas de Sant Esteve”; existia
ja l’any 1192, data en què consta que fou cedit a Bernat de Riquer i a Ramon
d’Espluga. Dels edificis antics no en queda cap rastre, ja que quan al tombant
del darrer canvi de segle es construí l’actual mansió de can Pobla, es
derruïren les edificacions existents.
Durant segles l’església fou la parròquia de la demarcació del monestir de
Sant Llorenç, al qual, probablement, havia pertangut de sempre.
El primer esment documental que tenim del temple correspon a la venda feta
als seus servidors per un tal Morudi i la seva muller Floresinda de la meitat
d’una vinya l’any 972. En aquest document no es diu si l’església pertanyia o
no al monestir. La vinculació al Munt és documentada catorze anys més tard, en
el privilegi de confirmació dels béns i possessions del monestir de Sant Cugat
del Vallès (del qual aleshores depenia el del Munt) que el rei Lotari promulgà
l’any 986 arran de la destrucció del seu arxiu quan es produí la ràtzia
d’Almansor de l’any anterior.
A partir d’aquest document són constants les referències de la dependència
de l’església de Sant Esteve al monestir del Munt: en les butlles de
confirmació de béns de Sant Cugat del Vallès dels papes Silvestre II (any
1002), Joan XVIII (any 1007), Urbà II (any 1098) i Calixt II (any 1120) se’n fa
esment. L’església continuà sempre unida al monestir del Munt i la seva
decadència coincidí amb l’abandó de Sant Llorenç.
La situació privilegiada del temple, a mig aire de la muntanya, en un pla
protegit dels vents del nord per les cingleres que envolten la Mola,
l’existència d’una deu, minsa però suficient, i la placidesa del lloc, feren
que l’església de Sant Esteve fos un paratge temptador perquè els monjos hi
sojornessin, abandonant, quan podien, el recinte monacal, més exposat als vents
i al fred. Això motivà diverses intervencions dels abats de Sant Cugat, que
eren superiors del monestir, per tal d’evitar-ho: l’any 1228 l’abat de Sant
Cugat recorda al del Munt, que aleshores pràcticament residia a Sant Esteve,
que almenys dos o tres cops a la setmana pugi al monestir. I el 1235 s’ordena
als monjos que no traspassin els cingles que encerclen la Mola, de manera que
per anar a Sant Esteve necessitessin el permís de l’abat o del prior.
El culte a l’església s’hi mantingué fins al segle XVIII, almenys, i
s’extingí amb tota seguretat quan el monestir fou abandonat i espoliat pels
francesos l’any 1809.
Josep de Quadras i Sans és el Quart Comte de Sant Llorenç del Munt.
http://aixoeslamola.blogspot.com/2014/02/emissio-38-els-comtes-de-sant-llorenc.html
Que el protomàrtir Sant Esteve , - del que ens agradarà rebre els Goigs d'aquesta capella - elevi a l’Altíssim la pregaria dels
aragonesos, asturians , valencians,
bascos, aranesos , gallecs,
catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , ... , i tots els col·lectius minoritzats i
reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació