ESGLÉSIA DE GUSPÍ, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. SANT RAMON. LA SEGARRA

 

El Toni Flores Larrosa i Esther Celma Fe, escrivien del Cementiri de Gospi/Guspí:

https://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-la-segarra-2/cementiri-de-gospi/

De l’església advocada a Sant Martí de Tours en diu la Catalunya Romànica; edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó rebaixada i reforçada per tres arcs torals en arc de mig punt rebaixat. Era capçada per un absis semicircular, ara substituït per una sagristia.

De l’absis ha restat l’arc presbiteral, paredat, d’arc de mig punt també rebaixat, darrere del qual hi ha ara, com s’ha dit, la sagristia. A la banda nord, s’hi afegí una capella coberta amb volta de canó apuntada, des de la qual s’accedeix al campanar de torre independent i adossat a la sagristia. Aquesta capella fou ampliada posteriorment i es convertí en una altra nau, l’eix de la qual es troba amb el de la nau originària en un punt il·luminat per una finestra zenital. Ambdues naus són acabades per sengles arcosolis en arc de mig punt.

L’entrada al temple és situada a la façana sud davant d’un espai reduït i envoltat d’altres edificacions. La porta és d’arc de mig punt, de grans dovelles, amb guardapols i imposta ornats amb dents de serra. Al seu costat, una finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt il·lumina la nau primitiva. Un fris de semiesferes i permòdols amb testes esculpides corona la façana sud just sota el ràfec.

A la façana oest, una finestra en forma de creu, sota la coberta de dues aigües, il·lumina el cor del temple.

A la façana est, un campanar de torre de quatre ulls i considerable alçada domina el cementiri i altres construccions que envolten l’església.


Fotografia   Isidre blanc

A la façana nord també s’observa un tram de mur primitiu, reforçat per contraforts, amb les mateixes ornamentacions sota el ràfec descrites a la façana sud.

 L’aparell originari emprat és el carreuó tan sols desbastat i irregular, disposat en filades desordenades, que es correspon a una obra que hom pot datar entre els segles XI i XII.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-gospi-sant-ramon-de-portell



Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada 

Sant Ramon, assolia el seu sostre demogràfic al cens de de 1887 , amb 1227 ànimes, i es tancava l’exercici 2022 amb  480 habitants de dret, està clar que amb  l'arç blanc (Crataegus monogyna) o espinalb,  quasi desapareixia la vida d’aquestes terres, oi?.

La noticia del traspàs del Toni Flores Larrosa, que coneixia recentment,  em colpia.

Em deia suara el Vicent Miralles Tortes que dec tenir una fitxa de cada església de Catalunya, res més lluny de la realitat, això ho assolia només el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023),  fundador de l’arxiuque porta el seu cognom, conegut ara també, com Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

La pandèmia, i l’ensurt que encara no he superat,  no m’ho han posat fàcil, l’objectiu però, que assolia el Josep Maria Gavín i Barceló, el veig com inassolible. 

Com es deia ja a l’època de l’Ermessenda de Valrà “qui fa el que pot no està obligat a més”, oi? 

Que Sant Martí de Tours i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 

 

 

Comentaris