ESGLÉSIA D’ARTIES, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU . NAUT ARAN. VAL D’ARAN

 

No podia accedir a les dades de Patrimoni Gencat  relatives a la parroquial d’Arties , entitat de població del municipi de Naut Aran, del terçó d'Arties e Garòs, a la comarca de la Val d'Aran, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria per influència de la llengua castellana

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/176

Aquesta fallada em té MOLT preocupat, i no excloc que sigui causa d’alguna acció criminal.

Enviaré un email a comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat i us tindré informats. 

El Concili d'Efes   que es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 43, i va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge, MAREDEDÉU, i no SANTA MARIA

A l’Enciclopèdia :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-darties-salardu

Llegia; procedia de l’església d’Arties una talla romànica de la Mare de Déu, la qual desaparegué i actualment es desconeix el lloc on es pot trobar. Sembla desapareguda, bé que no pas destruïda, tot i que encara n’hem pogut trobar una fotografia, que publiquem.

Es tractava d’una imatge d’uns 70 cm d’alt, tallada en fusta i policromada, tot i que de la decoració original no en resta res, almenys en la seva capa superficial.

Presentava Maria asseguda en un setial i amb el Fill a la falda.

Maria anava vestida amb una túnica llarga fins als peus, amb el coll rodó, al centre del qual hi havia un escot en forma de V. La túnica se cenyia estretament al cos, tant al tronc com al braç visible, bé que a l’indret de les cames era més airosa, fins al punt que a la part inferior derivava en un conjunt de plecs que queien verticalment, els quals deixaven veure les puntes dels peus, calçats.

Damunt la túnica, un mantell que recolzava damunt les espatlles baixava per darrere l’esquena i es replegava, sota els braços, a la falda. D’allí un extrem davallava vers el peu dret de la Mare, i la vora queia en diagonal. Sobre el cap Maria duia un vel que li queia pel darrere fins a les espatlles, deixava veure els cabells, els quals presentaven un perfil acanalat, i cenyia el seu cap amb una corona.

La Mare tenia una cara allargada, amb la barbeta sortint, les galtes voluminoses, la boca petita, el nas afuat i curt i els ulls oberts i estàtics. El seu coll tenia una forma troncopiramidal. Amb la mà dreta sostenia la bola del món, mentre que amb l’esquerra aguantava el Fill, el qual era representat assegut sobre el genoll esquerre.

El Fill, més que com un infant petit, era representat talment com si fos un adult, bé que tot ell reduït, tenint en compte les mides de la Mare. Així el seu cap era molt petit en comparació amb la resta del cos. Aquest era llargarut i prim. La seva figura exhibia una evident asimetria; mentre que l’espatlla dreta era grossa, l’esquerra era esquifida; igualment, les cames eren ben diferents l’una de l’altra, amb la dreta petita i l’esquerra grossa. També portava corona, sota la qual deixava veure uns cabells ben pentinats. Portava una túnica estirada, la qual, falda avall, queia en uns plecs que baixaven paral·lels, tot deixant-li vists els peus, descalços. Amb la mà dreta beneïa i amb l’esquerra aguantava la bola del món.

Aquesta imatge, tot i que seguia bàsicament l’esquema dels exemplars romànics, presentava un conjunt de variants que la feien força diferent. La manca de frontalitat, la manera com tant la Mare com el Fill aguantaven la bola del món, el fet en si que tots dos, i no pas un de sol, aguantessin la bola, la manera com el Fill seia damunt la falda de la Mare, el desplaçament d’aquest del centre de la falda, tot deixant un xic marginada la idea d’esdevenir la cadira del Fill (Sedes Sapientiae), el disseny general, tant de la cara com, sobretot, dels cabells, etc. Tot plegat constitueix un conjunt de característiques que denoten una evolució dels costums plenament romànics, de la qual no es pogué escapar l’artista que féu aquesta peça, una persona no pas gaire experta, tenint en compte els resultats obtinguts.

Per tots aquests motius creiem que es tractava d’una imatge de la segona meitat del segle XIII.

 No tinc paraules per explicar l’intensíssim dolor que em provocaven  les imatges del bombardeig de  l’hospital Al Ahli de Gaza, Benjamín «Bibi» Netanyahu  (   Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949  ) superava amb escreix al seu ídol Adolfo Hitler (Braunau am Inn, Alta Àustria, Imperio austrohongarès; 20 de abril de 1889-Berlín, Alemanya nazi; 30 de abril de 1945)

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

Que Déu tingui pietat de tots nosaltres, i no  permeti que malmetem aquest món  que ELL creava per a nosaltres com un paradís.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Qu'era Marededéu  e  Sant Antoni dera Sitja,  elèven a l’Altíssim la pregarie des  armènis,   amazics ,  gitans, aragonesi, asturians , valencians,  bascs,  aranesi , galhecs, catalans, còrsi, escocessi, ucrainesi , gal·lesos, palestiniani , hawaianesos,  josievi,   africani , sud-americani ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   E toti es collectius minoritzats e reprimidi, Senhor; libère eth tòn pòble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.