ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA. SANT ADRIÀ DE BESÒS. BARCELONÈS

 

Sant Adrià del Besós és un dels municipis  que ha experimentat un creixement exponencial d’ençà dels anys 50 del segle XX

 


Això explica força bé el que succeïa amb l’església de Sant Joan Baptista, en el dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República :

https://bibliotecaepiscopalbcn.org/web2/wp-content/uploads/2020/11/2008-El-martiri-dels-temples-a-la-diocesi-de-Barcelona-1936-1939.pdf

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  es  profanà greument aquest temple parroquial, l’edifici del qual era de construcció provisional.

 Cap objecte de culte se salvà de la destrucció o del robatori.

No existia encara casa rectoral. L’arxiu parroquial desaparegué en part.

El maig de 1947, el rector, Mn. Antoni Pascual, inicià les obres de reconstrucció que foren

dirigides per l’arquitecte Marià Canosa, ens agradarà tenir noticia del cognom  matern i del lloc i data de naixement i traspàs, aquesta forma “ destralera “ de documentar és un altre mal costum que ens encomanaven els del “ Reino “. 

https://palaurobert.gencat.cat/ca/exposicions/sala2/2002/mariano_i_emilio_canosa/

El temple s’inaugurà el 1950, i la casa rectoral el 1952. Posteriorment foren erigits els següents altars: Puríssima Concepció, Sant Miquel Arcàngel, Fontsanta, Mare de Déu de Montserrat, Mare de Déu del Remei, Mare de Déu del Pilar i el de Sant Antoni de Pàdua.



Tornava a donar-se un equivoc quan a l’autoria;  Pobles de Catalunya , l’atribueix a Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas, II marqués de Sagnier (Barcelona, 16 de agosto de 1890 - ibídem, 25 de abril de 1978), l’església catòlica a l’arquitecte Marià Canosa, del que  ens agradarà tenir noticia del cognom  matern i del lloc i data de naixement i traspàs, aquesta forma “ destralera “ de documentar és un altre mal costum que ens encomanaven els del “ Reino “. 

El Mapa de Patrimoni no en recull cap dada, si però  l’activitat del vitraller , Pere Cánovas. Nascut a Sant Adrià de Besòs l’any 1930, i traspassat l’any 2020, ens agradarà tenir noticia del cognom matern a l’email castellardiari@gmail.com

https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitrall-de-pere-canovas

https://www.noubarris.net/web40/?p=75759

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12080

Patrimoni Gencat - com és mal costum -  obvia el tema :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30187

 Que Sant Joan Baptista   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis,   kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia. 


Comentaris