ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ADRIÀ DE BESÒS. BARCELONÈS

 

Sant Adrià del Besós és un dels municipis  que ha experimentat un creixement exponencial d’ençà dels anys 50 del segle XX

 

Això explica força bé el que succeïa amb l’església parroquial, advocada a Sant Adrià, en el dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República :

https://bibliotecaepiscopalbcn.org/web2/wp-content/uploads/2020/11/2008-El-martiri-dels-temples-a-la-diocesi-de-Barcelona-1936-1939.pdf

D’aquesta parròquia l’informe observa que hi van haver dificultats, després de les eleccions del1936, per ensenyar el catecisme a les escoles. En la mateixa parròquia abans hi havia un centenar de nens de catecisme, i el mes de juny del 1936 només n’hi havia quatre (pàg. 39). De la parròquia desaparegué una imatge barroca que representava el Sant Crist (pàg. 75).

La primitiva església provenia de l’antic monestir que els canonges regulars de Sant Agustí havien edificat aquí en el segle XIV evocant la presència de Sant Oleguer com a prior els anys 1109... Era d’estil romànic. Al segle XIX fou notablement ampliada.

 

Canònica de Sant Adrià. Fotografia de Josep de Cabanyes (1930) Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

https://www.monestirs.cat/monst/bcn/cbn05beso.htm

El dia 18 de juliol de 1936 encara se celebrà la missa en aquest temple, que poques hores després cremava pels quatre costats. Amb l’incendi s’esfondrà la teulada. 

Un any més tard, per ordre de l’alcaldia de Sant Adrià, fou demolit tot el que quedava dempeus de l’església, fins deixar el solar urbanitzat en una plaça. Després, a fi i efecte de defensar-se dels bombardeigs, es remogueren els fonaments per construir un refugi de guerra, esborrant-se així tot vestigi del temple.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1909

Quan a l’arquitecte que aixecava l’esglesia “ nova “, trobava Juan Antonio Ferrater Ducay, al Mapade Patrimoni , i Joan R. Ferrater Ducati a Pobles de Catalunya.  No hi ha dades biogràfiques a la xarxa de cap d’ambdós, Juan Antonio Ferrater Ducay, però apareix citat en mes ocasions.  Ens agradarà  aclarir aquesta “ dualitat”, esperem la resposta a l'email castellardiari@gmail.com 

Quan a l’edifici ens diu Patrimoni Gencat; església amb planta de tipus basilical, amb tres naus i pòrtic d'entrada que dona accés al temple, baptisteri i escales del cor i el campanar. El presbiteri, de forma circular, té adossats a un costat la sagristia i la capella del Santíssim (amb una petita sagristia) a l'altre.

 A la nau lateral esquerra s'hi adossen els despatxos i oficines parroquials, mentre que a la dreta hi trobem la sala de reunions.

 La façana principal és de gran sobrietat i senzillesa, i d'alguna manera reinterpreta els trets de l'antiga església. 

Hi ha dues torres de secció quadrada disposades simètricament. La que correspon al campanar és més alta i té un rellotge. 

Al centre de la façana, fent d'eix de simetria, hi ha la portada d'accés i el rosetó.

 Com a coronament de l'edifici hi ha un cimbori de secció circular al damunt del creuer

  Que Sant Bartomeu   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis,   kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.