ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ÈGUET, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. LA CATALUNYA SOTA DOMINI DE LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA

 

Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

El Vicent Miralles Tortes , publica una imatge del interior de l'església de Sant Esteve d'ÈGUET ( La Cerdanya, sota domini de la mal dita República Francesa  ).

Èguet, poble de la solana de  l'Alta Cerdanya (Egad(de) a l'Acta C. SdUrg.)  basc  egatz 'vessant'

 És un edifici d'una sola nau coberta amb volta apuntada , que visitaven la “ parella romànica “ que no podien però, en aquella ocasió   accedir al temple .

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/05/sant-esteve-deguet-alta-cerdanya.html

L’Enciclopèdia ens diu:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-deguet

Tot i el seu origen romànic, aquest temple va ser molt modificat en època moderna; és un edifici d’una sola nau coberta amb volta apuntada, amb la porta a la façana de ponent, que conserva a l’altar major un notable retaule d’època barroca dedicat a sant Esteve.

 

A l’església parroquial d’Èguet es conservava una marededéu romànica de fusta, que menciona Emile Rous (1890, pàg. 45); diu d’aquesta imatge que estava arraconada a la sagristia del temple i era molt semblant a la Mare de Déu negra de Chârtres, segons un antic dibuix; també en parlen Francesc Montsalvatge i Fossas (Olot, 28 d'agost de 1853 - Girona, 30 de juny del 1917) (1914, vol. 23, pàg. 56) i E. Brousse (1926, pàg. 320). Però Jaume Martí i Sanjaume. (Ribes de Freser, Ripollès, 1872 — Alp, Cerdanya, 1936 no en diu res l’any 1927 en el seu llibre Las Vírgenes de Cerdaña.

Brousse donà les precisions següents: la Mare de Déu era asseguda i de fusta, semblant a les d’Odelló i de Font-romeu; era esculpida amb molt poca traça i empastifada de colors. Per Brousse, es tractava d’una imatge que podia ser datada al segle XII. Fora del fet que aquesta imatge romànica ha existit, no ens podem fiar gaire però,  de la datació proposada per Brousse.

Ens agradarà rebre imatges a l’email castellardiari@gmail.com d’aquella imatge de la Marededéu.

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Zona%20colindante&ver=1276#tgv

la "monotonia criminal" contínua, els mitjans de comunicació audiovisuals, recullen les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Que el protomàtir Sant Esteve, la Marededéu   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»