El Josep Salvany i Blanch [Martorell,
1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’altíssim honor de confegir la fitxa per
al Col·legi de Metges de Barcelona:
Retratava una imatge de la Marededéu a l’església parroquial advocada a
Santa Maria
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7655/rec/18
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7746/rec/4
Llegia a :
L'origen de la Mare de Déu del Remei cornellanenca és incert, atès que
l'Arxiu Municipal de Cornellà de Llobregat fou cremat durant la Revolta de les
Quintes de 1870 i que l'Arxiu Parroquial d'aquest municipi baixllobregatenc fou
també víctima d'un incendi l'any 1936. Nogensmenys, l'escriptora cornellanenca
Maria Anfruns Torres (Cornellà de Llobregat, 1889 - Cornellà de Llobregat,
1965) afirmà durant el primer terç del segle xx que, durant la seva infància,
es mantenia la tradició oral que la Mare de Déu s'havia trobat amagada a la
Cova de la Mare de Déu del Remei, d'ubicació desconeguda dins el que fou
conegut com el barranc de Ca la Coloma o torrent de Cal Llivina (actual Carrer
Vicenç Llivina del Barri Centre). Segons Anfruns, és possible que hagués estat
amagada en aquella cova per evitar el seu espoli o destrucció en cas de guerra
o invasió. Documentada com a cova de la Mare de Déu del Remei per Josep Llobera
i Ramon (Barcelona, 1922 - Cornellà de
Llobregat, 16 de desembre de 2011), se'n desconeix la seva ubicació precisa i consegüentment, la història prèvia a la seva
trobada a la cova resta incerta. Segons el Llibre d'Administració del Sant
Crist, aquesta mateixa talla podria estat successora d'una altra fins i tot més
antiga i explica que fou venerada com a Mare de Déu del Remei a l'Hospital d'en
Guitart —el més antic construït als límits de Barcelona, vers 977— abans de ser
amagada a la cova que duia el seu nom.
El creixement de Cornella de Llobregat no era vegetatiu, a l’any 1900, en els cens consten 2197 veïns, i en el de 1930 son 7031, en els primers anys
d’aquella dècada, la imatge de la Marededéu del Remei de Cornellà
de Llobregat fou robada de l'altar de l'església de Santa Maria de Cornellà per
dos individus a plena llum i per la porta del campanar.
Sense cap certesa, a mitjan de la dècada de 1995, un informador va mostrar
al cap del Patrimoni Històric, Cultural i de Biblioteques de l'Ajuntament de
Cornellà de Llobregat un catàleg d'una col·lecció privada novaiorquesa (Estats
Units d'Amèrica) on hi apareixia una talla que encaixava amb la descripció de
l'advocació cornellanenca sostreta.
Està clar que en matèria de Patrimoni Històric, res desapareix per a
tothom, oi?.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/12/santa-maria-de-cornella-any-1920.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/04/santa-maria-de-cornella-ara-de-llobregat.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/18413
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/04/santa-maria-de-cornella-ara-de-llobregat.html
Una pregunta, quina advocació es venera a l'actual l’església de Cornella de Llobregat, que refeia l'arquitecte Enric Mora Guasch - del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs, i si fos possible una fotografia a l'email castellardiari@gmail.com - l’Assumpció de la Marededéu ? . Això de Santa Maria, és una forma “ herètica” atès que el Concili d’Efes, 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge.
Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que
el detenien, tenim entre nosaltres, “
conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “, alguns amb vestit talar. Qui tingui
orelles per escoltar, que escolti!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació