TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE LA PARROQUIAL DE LES CASES D’ALCANAR, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE, I ELS DE LES PINTURES I TAPISSOS?. EL MONTSIÀ.

 

Llegia de la parroquial de les Cases d’Alcanar, a la comarca del Montsià, als límits quasi de Catalunya ; edifici de planta rectangular amb només una nau, sense capelles.  Com és mal costum se’n desconeix l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

Els murs, fets de maçoneria arrebossada, a l'interior es divideixen en quatre sectors mitjançant pilastres, amb capitells de tipus corinti, que es corresponen amb els quatre trams de la volta.

Una imposta sostinguda per petits permòdols decoratius recorre els murs diferenciant-los de la coberta; a sobre, petites finestres amb arc de mig punt, volta de creueria sexpartida, determinada per arcs de mig punt i dividida en quatre trams pels arcs torals que es recolzen a les pilastres dels murs laterals.

A l'exterior, la façana és rectangular i té una espadanya a sobre; la porta té una llinda emmarcada amb pedra, i a sobre una fornícula, amb emmarcament d'inspiració clàssica, que aixopluga la figura de Sant Pere. Al nivell superior hi ha motllura decorativa.

Al presbiteri de l'església hi ha pintures i tapissos decorant els murs: al costat de l'Evangeli hi ha una pintura de la Verge del Remei, i una de la Pesca Miraculosa al de l'Epístola. Al mur del fons, tres tapissos representen Jesús sobre les aigües, el Petó de Judes i la Verge i el Nen rodejats d'àngels. .  Com és mal costum se’n desconeix l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

La Manolita Alfafar Sancho ,  em deixa un comentari, el pintor  va  ser Ramon Panisello Carruesco, del que ens agradarà tenir dades del lloc i data de naixement a l’email castellardiari@gmail.com 

El Jordi Sancho Parra, amplia la informació; Panisello les va pintar els anys 1945-1946.

 A la casa dels Vells, a l'actual carrer Isaac Peral, també n'hi ha, de pintures seues, que engalanen la fatxada i l'entrada de l'antic cine: Colom de Bcn, una Sagrada Família, una plaça de les Cases en dia de bous...

El traçador fou, probablement, l'arquitecte tarragoní Ignasi Jordà Arnalich, que per les mateixes dates de construcció (1862-1865) treballava en l'ampliació de Sant Miquel d'Alcanar.

L'obra va finalitzar el 19 de juliol de 1865 i va cantar-s'hi missa sendemà per primera vegada.

Com a parròquia sufragània, va quedar com adscrit el mossèn senienc i beneficiat d'Alcanar Josep Garcia, més tard ho seria Máximo Fibla (fins a 1918).

Quan al topònim Alcanar,  la coneguda variant dialectal cañar del cat. canyar "bosquet o espessor de canyes'.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!!