AQUESTA FOTOGRAFIA ÉS DE LA SALA DE CASTELLNOU DE BAGES?.

 

Trobava una fotografia al Fons Estudi de la Masia Catalana, façana de la Sala de Castellnou de Bages, cap a 1927, feta per  Francesc Blanch, pensem que podria existir un relació familiar amb l’arquitecte Francisco Blanch y Pons(1846-1914), ens agradarà confirmar-ho a l’email castellardiari@gmail.com.  El mal costum que ens portaven els “ ocupants” de citar amb el nom propi i el cognom patern  o fins amb la lletra inicial del nom i el cognom patern, s’estenia dissortadament com la pesta bubònica

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4217/rec/45

Llegia al Mapa de Patrimoni; al fogatge de 1497 apareix "En Sala" i al fogatge de 1553 un tal Melehior Sala, possible amo del mas. Segons Vila Rovira ( ens agradarà rebre a l’email castellardiari@gmail.com , el cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs)  , la casa de La Sala ja constava, en unes notes llegides a Sallent, al segle XIV.

Al segle XIX pertanyia al marquès de Palmerola, Ignasi de Despujol i de Chávez  (Madrid, 22 d’agosto de 1859 + · el 5 de gener de 1937)  .

L'avi del mas, Josep Baraldés Casamitjana va néixer a Aguilar l'any 1904, i el seu pare, Josep Baraldés Ribó, havia comprat La Sala el gener de 1903 per 27000 pessetes. Tota la família procedent d'Aguilar anà a viure a la masia, i es dedicaren a cultivar la terra i a conservar els boscos.

L’edifici actual de la Sala que apareix a  Mapa de  Patrimoni , s’assembla com un ou i una castanya, al del Fons Estudi de la Masia Catalana,  això fins em porta a dubtar que estem parlant del mateix indret.

A La Sala es conserva la pedra on el 7 d'agost de 1963, Ramon Vila Capdevila "Caracremada" va caure mortalment ferit en un enfrontament amb la Guàrdia Civil a la masia abandonada de la Creu del Perelló. En Caracremada va agonitzar durant tota la nit recolzat al terra amb la seva motxilla i restes de pedres de la masia. Actualment la pedra forma part del mur exterior d'un cos afegit recentment al mas en forma de galeria oberta. La pedra és visible al costat nord del mas ja que està marcada amb pintura blava.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-2

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?