Josep Maria de
Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de marzo de 1894-27 de setembre de
1961) retratava al voltant de l’any 1929, Façana amb rellotge de sol d'una
masia de Cornellà de Llobregat i un pou en primer terme, per al Fons Estudi de
la Masia Catalana
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4132/rec/2
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5705/rec/3
L’edifici havia estat la casa pairal de la família del
poeta Joan Maragall Gorina (Barcelona, 10 de octubre de 1860-íd., 20 de desembre
de 1911)
Patrimoni Gencat la
descriu com ; Masia de tres cossos de
tipologia basilical, corresponent al tipus II-2 de Danés i Torras. El cos
central comprèn tres naus estructurals d'una mateixa alçada i simètriques.
També simètrics són els cossos laterals, organitzats com dues naus laterals de
dos pisos, essent el superior una galeria. La masia no tenia golfes ni graner,
havent estat habitatge tot l'espai de la casa. La coberta és de teulada a dues
vessants al cos central i a una sola aigua als laterals.
L'estil és clarament popular i es poden distingir estilemes barrocs propis de l'època, els muntants de les finestres amb pedres grans ben tallades i que estan disposades amb alternança vertical i horitzontal (mobilitat de superfícies típicament barroca).
Publicàvem suara,
sobre l’advocació del que ens sembla una capella a Vista parcial de Can Famades; Situació: Enfront de la 'Remonta', als límits
dels termes m. l'Hospitalet i Cornellà. Propietari: Sr. Marimon. NO ens en
sabien donar raó des de l’ l'Àrea de Gestió de Patrimoni Cultural i
Biblioteques de l’Ajuntament de Cornellà
de Llobregat; el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de
Catalunya ( arxiu Gavín) ens deia; tenim
documentada a Barcelona, sense adreça concreta ni fotografia, una Capella
desapareguda de la Marededéu del Roser que existia l'any 1553 a la Masia de
Francesc Famadas. Ignorem si pot ser el mateix edifici, en demanava informació a l’Arxiu de l’Arquebisbat,
i estem a l’espera.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3774/rec/16
Cornella de Llobregat
manté encara els edificis d’algunes masies :
El projecte del Fons
Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes
Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al
Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés
i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era
aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges
del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la
finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota
diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i
social. Sens dubte hagués estat un
treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural,
que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca
iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili,
passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs
possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del
projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria
tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
Cornella de Llobregat
tenia 2.197 veïns al cens de 1900, en
els PRIMEROS AÑOS TRIUNFALES serien ja 8.214, i es tancava l’exercici 2022 amb 89.039
habitants de dret.
El REINO està convuls, em cridava l’atenció una pancarta, en la que algú – possiblement descendent dels que s’alçaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – reprodueix la frase que té el seu origen,en la història de la mort del líder lusità Viriato, que va ser assassinat per tres traïdors anomenats Audax, Ditalco i Minuro.
Segons l'historiador Apiano, quan tots tres es van presentar davant el general Cinquè Servilio Cepión per cobrar la seva recompensa, aquest els va respondre que Roma no pagava traïdors: "Roma traditoribus non praemiat".
Els que aguanten la pancarta, i els seus ascendents, possiblement han viscut i viuen molt bé, d’ençà de la traïdoria del 8 de juliol de 1936
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació