El Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 -
Barcelona, 28 de gener del 1929) de qui en confiaven l’honor de confegir la
fitxa per al Col·legi de Metges :
https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID
Retratava l’any 1917 , Església de Sangrà, que situa a Cardona ; Bages ; Catalunya ; Esglésies
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3977/rec/89
No trobareu cap església de Sangrà al terme de Cardona, està clar que NO
TOT ESTÀ A INTERNET.
Al mes de desembre de l’any 2017, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç
Savall, Vallès occidental 02.05.1926 + Castellar del Vallès, 6 de mkaig de 2019
) ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, Camp jussà de Tarragona,
1.01.1951), retratàvem l’església i el
fossar de Sant Grau de Sangrà, al terme de Pinós del Solsonès.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-grau-o-sant-gra-pinos-de-solsones
L’enciclopèdia, sense cap imatge, en diu ; Situada dins l’antic terme del
castell d’Ardèvol, no degué passar de capella rural o sufragània de la
parroquial de Santa Maria d’Ardèvol. Les primeres notícies de l’església es
troben al testament sacramental de la muller del senyor del castell, Retrudis,
publicat l’any 1027, en el qual feia una deixa d’un mancús a l’església de Sant
Guerau (“Sancti Geraldi”); com que féu deixes a totes les esglésies del terme
del castell d’Ardèvol, ha de correspondre a aquesta d’aquí. L’any 1064 el
vescomte de Cardona, Ramon Folc, i la seva muller donaren a Ramon Gerbert
l’església de Sant Guerau amb els seus termes i el seu alou, per sis unces
d’or, i a més cada any recapte. Fins al segle XX havia estat sufragània de la
parròquia de Matamargó, però l’anul·lació de la categoria parroquial d’aquesta
féu que Sant Grau passés a dependre de la parròquia de Su, la més propera.
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sant-gra
Sant Gra; Llogaret i antiga quadra
del municipi de Pinós (Solsonès), al NE de l’església de Pinós, a la vall de la
riera de Matamargós, entre els llocs de Su i de Matamargós.
La seva església és dedicada a sant Grau.
El significat de Grau és clarament descriptiu ; "indret relativament
planer, situat a manera d'esglaó"
Recordo que des d’aquell punt elevat hi ha una extraordinària perspectiva.
Escrivia en aquella ocasió; demanaré informació a l’Ajuntament de Pinós, ajuntament@pinos.ddl.net , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), al Bisbat de Solsona, bisbe@bisbatsolsona.cat , i urbi et orbe a qualsevol persona i/o entitat que ens pugui donar informació, un cop rebuda la faré arribar a l’Enciclopèdia Catalana, i a mdc@csuc.cat
La nostra premissa és i serà, allò que no fem els catalans en matèria de
Patrimoni Històric , no es farà.
La Lourdes Xixons,
m’envia unes fotografies, i em fa aquest comentari ; l'església és dedicada a
Sant Grau quina festivitat és el 13 d'octubre, però es fa la missa el 12
d'octubre, que és festiu.
És l'únic dia de
l'any que s'obre per dir-hi missa. No se quin any es va començar a fer la missa
en dia festiu, el dia 12.
Des de fa uns
anys aquell dia se surt de Su caminant cap a missa a Sangrà. Alguns tornen a
peu altres tornen amb algun dels cotxes dels veïns que s'hi apleguen
L'església és
propietat de la masia Casa Sangrà. Al nucli hi trobem la Casa Sangrà, la
masoveria de Sangrà i Cal Cuca.
Sangrà és terme
municipal de Pinós, però pertany a la parròquia de Su.
Diàriament en
fer-se fosc s'hi toca la campana.
Al cementiri s'hi
enterraven els difunts de la casa Sangrà (amos i masovers) i també els de la
casa veïna, Cal Cuca.
Al panteó hi
veiem els nínxols dels amos de Sangrà,
Ramon Ribalta, enterrat el 1950 i
al costat la seva esposa Mercè Pons el gener del 1998.
Els difunts
posteriors s'enterren al cementiri de Su.(Hauria de confirmar exactament quin
va ser el darrer enterrament que hi va haver) ja que la foto és de fa 3 anys.
Sangrà es troba a
la comarca del Solsonès, a uns 18 km de Cardona i a uns 5 km del Santuari de
Pinós.
Ho dic tot de
memòria, com a veïna de Su
La nostra infinita gratitud a la Lourdes Xixons
Que Sant Grau
í i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis,
amazics , gitanos, aragonesos,
asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos,
escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus,
africans , sud-americans ,
afganesos, inuits,
saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i
reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es
cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació