L’ Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), retratava entre els anys 1900 i 1928 per al Fons Estudi de la Masia Catalana, Vista general de Mas Bertran i el Pont de Cabrianes, el propietari en aquella època era Joaquim Bertran de Calderó (1930-1933).
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/01/sant-jaume-del-pont-de-cabrianes.html
Patrimoni Gencat en diu ; Mas de planta rectangular, coberta a dos vessants
i carener perpendicular a la façana principal, té tres plantes.
Tradicionalment l'entrada al mas s'efectuava pel cantó de tramuntana; avui,
encara es pot apreciar el portal de pedra, format per grans carreus amb
motllures, d'arc rebaixat.
La majoria de les obertures estan adovellades amb grans carreus de pedra
picada, igual que les cantoneres.
A ponent s'hi ha adossat un cos rectangular al llarg de tota la paret
lateral, servint de magatzem als baixos i de galeria, amb arcs de mig punt de
pedra a la planta principal.
Posteriorment es va construir una nova galeria, rectangular, allargant la
façana, amb coberta a tres vents.
Un mur tanca el recinte, quedant delimitada l'era del davant de la casa. A
la part del darrere, encarada al migdia, hi predominen les obertures: als
baixos, dos grans arcs de pedra picada permeten l'accés per aquest cantó; una
galeria de quatre ulls, amb arc rebaixat, a la primera planta i galeria oberta
a les golfes.
L'estructura del mas respon a la tipologia setcentista. Les dades que es
conserven a les inscripcions de la casa són molt variades i van des del 1720
fins a finals del XIX.
L'annex de la galeria lateral és del segle XIX i al XX s'hi ha fet
nombroses reformes.
El mas formava part de les pertinences dels Bertran, família pagesa
ennoblida des d'almenys el segle XVIII.
A finals del segle XIX es va formar un nucli al seu voltant degut a la
construcció d'una fàbrica tèxtil prop de l'indret, a tocar el Llobregat. Aquest
fet va fer créixer un petit nucli -església i habitatges- a prop del mas.
Des d'aleshores, el mas Bertran va passar a anomenar-se "La casa Gran
del Pont de Cabrianes".
Tot fa pensar en una devastació extrema, des del pont mutilat, fins al
mateix edifici de la mal dita casa gran del Pont de Cabrianes.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació